Una mica d'evolució

Diuen algunes teories evolucionistes que la femella busca un mascle que la defensi i l'alimenti i el mascle moltes femelles per augmentar les seves possibilitats de deixar la seva empremta al món. Deu ser per això que les femelles de la meva edat estan aparellades, per norma general, amb idiotes de gran calibre, especialistes en recol·lectar aliments, caçar, omplir la cova de representacions pictòriques de diverses bèsties i altres activitats la realització de les quals, avui en dia, la legislació té a bé sancionar. La femella deu tenir la sensació que el mascle capaç de conduir el Renault Clio amb aleró ultrasònic a una velocitat més elevada que la resta en direcció prohibida és el mascle que millor la protegirà dels atacs de feres salvatges dins i fora de la cova. És possible que, per això, el mascle que escriu no tingui un excessiu èxit entre les femelles de l'espècie. Tenir el Libertarian Reader de David Boaz sobre la taula mentre escric això, o el fet de poder trobar en aquesta web algunes reflexions honestes no deuen ser un senyals interpretat per elles en el sentit de protecció de la cova familiar -ja saben, estic perdent la possibilitat de descarregar la darrera cançó de reaggeton-. La veritat és que se me'n refot, la perspectiva d'estar enviant senyals de coses que no vull a un grapat de femelles instal·lades en el paleolític i deixar de fer altres coses no em sedueix gaire. En diem cost d'oportunitat. Que segueixin fent tot el que vulguin, que jo no tinc ganes de sortir a empaitar animals, tinc una concepció una mica més randiana de l'assumpte, m'entenen?

Eficients protectors de coves, recol·lectors de menjar i caçadors candidats a aparellar-se amb femelles nascudes a finals dels 80.