Raspall de dents i llibertat d'horaris. Dit i Lluna.
D'acord, m'ha quedat clar que puc comprar raspalls de dents a Barcelona fins les dues de la matinada si em passo per un OpenCor i potser d'altres excepcions, com el comerç il·legal. Ja podem, doncs, apartar lentament -no sigui cas que es facin mal- la mirada del dit i dirigir-la cap a la Lluna. El que volia dir és que em sembla dramàtic que els horaris comercials no siguin absolutament lliures. Suposo que a Nova York també existeix alguna pútrida regulació en aquest sentit -ho desconec- però que en cap cas serà tan dura com la catalana. Algú em pot dir quina autoritat tenim vostè, jo, o el govern, per decidir quan pot i no pot un propietari obrir la seva botiga? Encara més, algú em pot dir amb quina autoritat vostè, jo, o el govern podem privar algú altre de la possibilitat de comprar un raspall de dents -vigilin, algú ja està mirant el dit- a l'hora que li roti si hi ha algú disposat a vendre'l?
Abstinguin-se de fer dubtosos anàlisis microeconòmics, no m'interessa saber si l'absència de restriccions en l'horari comercial generarà més o menys utilitat global, només vull saber qui sóc jo per fer tancar la seva botiga. Diguin-me perquè l'Estat ha de tenir poder de decisió sobre l'activitat d'un individu quan aquesta no afecta la llibertat de cap altre.
Abstinguin-se de fer dubtosos anàlisis microeconòmics, no m'interessa saber si l'absència de restriccions en l'horari comercial generarà més o menys utilitat global, només vull saber qui sóc jo per fer tancar la seva botiga. Diguin-me perquè l'Estat ha de tenir poder de decisió sobre l'activitat d'un individu quan aquesta no afecta la llibertat de cap altre.
posted by Raül Alcón at 9:01 p. m.
4 Comments:
Caca de la vaca Paca, això és el que tenim a ca nostra..
No sé per què entro en les teves provocacions...però he de fer una aclaració.
El que et deia de l'Open Cor era una broma, evidentment.
Ah! I per si no quedava clar lo de "dictadura comunista" també...
Mare meva.
He trobat el meu tiquet de la matinada de l'1!
L'Estat ha de tenir el poder de regular les relacions entre les persones que hi viuen per evitar que dròpols com tu muntin una botiga (és un exemple, no miris el dit) i facin treballar als qui hi despatxen en hores intempestives i per un sou de merda.
Recorda que, palles mentals apart, la tendència dels creadors de ocupació és treure el màxim benefici peti qui peti. Si ningú posar límits a la cobdicia, els febles pringuen, i molt. Vet aquí la legitimtat de l'Estat: defensar els més febles dels més forts. I no em vinguis amb que qui treballa en condicions penoses és perquè vol i tot aquesta xerrameca de pijo desvagat. Qui treballa en condicions penoses és perquè no té cap altra opció. I un mercat laboral, o qualsevol altre camp de les relacions humanes (no ens mirem el dit) sense una regulació tendeix, per qüestió de naturalesa humana, a l'explotació del feble per part del fort.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home