Inconsistència

Un discurs molt comú en la retòrica progre és aquell que vocifera el fàstic que fa comprar regals de Nadal perquè els has de comprar. Comenten, seguidament, que això va contra l'esperit nadalenc i es culpa -com no?- del consumisme. Aviam, jo, que sóc consumista de mena i que se me'n refot l'esperit nadalenc, compro ben pocs regals per aquestes dates per uns motius X. Quins són els poderosos motius Y que fan que els progres que deixen anar aquest discurs acabin comprant regals com bèsties? No serà la seva pròpia concepció d'esperit nadalenc suposadament anticonsumista la que els fa acabar gastant-se la pasta (en moltes ocasions redistribuida) en regals per tota la família i amics? A mi el consumisme encara no m'ha posat mai una pistola al front, i el dia que ho faci m'acolliré a la segona esmena i li volaré el cap, tampoc tinc esperit nadalenc. Sembla ser, doncs, que l'esperit nadalenc dels progres els mena a acabar amb l'stock de les botigues. Amics progres, si el Nadal és un invent de la Coca-Cola, qui ha inventat el veritable esperit nadalenc que vosaltres esgrimiu contra el consumisme i el bo d'en Santa Claus?