Treva

Al principi és realment divertit però t’acabes atipant. Vull dir que és insostenible el debat amb les autodenominades esquerres catalanes, per una qüestió de punts de vista absolutament oposats. Al carrer discuteixes amb imbècils, però al món dels blogs, els meus contertulis són refinats i molt intel·ligents. Les diferències, però, són tan grans que tan sols fem que donar voltes i voltes sobre el mateix sense adonar-nos, gairebé mai, que no solucionarem res de res. No hi ha manera humana que a mi se’m faci entendre que és just que un home que treballa més hores que un altre pagui més impostos argumentant no sé quines endimoniades historietes increïbles sobre el retorn a la societat i la col·laboració. Suposo que, naturalment, jo tampoc no podré fer veure mai el contrari als meus, diguem-ne així, rivals. Els meus arguments em semblen indestructibles, però quan me’ls contesten amb una vehemència tan absoluta –i no aconsegueixen canviar-me ni un xic la opinió- em poso al seu lloc i suposo que deuen pensar el mateix i que, per tant, és inútil continuar discutint. Com que, a més, la majoria dels meus adversaris dialèctics són els meus amics, no ens agradaria acabar, ni molt menys, enfadats, així que Les Lleixes és declara en treva indefinida pel que fa a les batalles argumentals entre liberalisme i l’autodenominada esquerra catalana. Com a cloenda faig un breu resum del que jo crec que hauria de ser el sistema i avanço que sou lliures de comentar i criticar però que no penso donar ni una resposta, per ser coherent amb aquest article: Absoluta llibertat pel sector públic, l’Estat limitat a Justícia, Defensa i Seguretat, poc més. Com que naturalment vull tenir semàfors, carreteres i enllumenat públic, accepto un únic impost, un lump sum, de valor absolut igual per a tothom. Tot el que estigui relacionat amb la paraula progressivitat està, per mi, directament relacionat amb el crim i la injustícia. Feliç treva.