Una argúcia argumental

Segur que Schopenhauer l’analitza a Die Kunst, Recht zu behalten. In 38 Kunstgriffen. (Pels que no sabem alemany, El arte de tener razón. Expuesto en 38 estratagemas), ara no podria assegurar en quin apartat. Em refereixo a l’argúcia argumental que uns i altres fan servir (reconec que jo també hi he caigut) algunes vegades per atacar sòlids arguments de l’adversari i que consisteix a llençar una pregunta aparentment retòrica contra la tesi rival. Escric això a propòsit d’una d’aquestes preguntes que el meu amic Guillem em feia al seu blog ara fa un parell de dies. Es tractava d’un article en què en Guillem s’interrogava, i ens interrogava, sobre les possibilitats de tirar endavant un Estat absolutament liberal. Ell, naturalment, se situa en contra d’aquesta possibilitat argumentant precisament això, què és impossible. Per il·lustrar el text, ens adjuntava una llista amb els països més liberals del planeta. A mi la majoria em van semblar països pròspers i, per tant, vaig afirmar que a la majoria d’ells les coses els anaven força bé. El seu contraatac fou una d’aquestes preguntes, en concret: “Què entens per anar força bé les coses?”. Home, si parlem d’Estats Units, Suïssa, Luxemburg, Austràlia, Nova Zelanda, Singapur i Xile entre d’altres, ja es veu que li van bé les coses, i no cal fer preguntes. Anar bé les coses vol dir que hi ha una esperança de vida acceptable i que va augmentant, que les economies creixen, que hi ha serveis, ja se sap que a Suïssa van força bé, les coses. El problema rau en què, amb aquesta pregunta, reitero, aparentment retòrica, es vol fer creure o donar la sensació a l’oient o lector del debat, que les coses no van bé a aquests països, quan la realitat, i ho sap qui pregunta i qui respon és que, en general si que és així. Mai s’ha d’entrar a respondre, com ara jo he fet, aquest tipus de pregunta. Una argúcia argumental més (que tots hem fet servir).

Demano abstenció a qui senti la temptació de marxar del tema i començar a justificar perquè a aquests països no van bé les coses. Parlem d’una formalitat del debat, no del seu contingut.