Tres anys. Mitificar.

És potser cert que, tres anys després, la figura de qui ja no hi és comença a mitificar-se, es comença a depurar la imatge, oblidant totes aquelles coses dolentes. En el nostre cas no és així, nosaltres no l'hem mitificat sinó que simplement el recordem tan fantàstic com va ser sempre. Tres anys han estat per mi el mateix que un dia, i ni un bri de la seva essència ha marxat mai del meu record. Prefereixo recordar-lo sempre com qui era, com un paio una mica bèstia i sempre tan alegre, prefereixo recordar-lo així perquè així el vam estimar i així l'estimarem. Seria estúpid i hipòcrita oblidar els defectes i elevar els qui han marxat a categories superiors que ni tenen ni volem que tinguin. Jo no estimo els sants ni les verges, estimo les persones que estaven al meu costat i em feien riure a cada instant. Han passat tres anys en el calendari, només unes poques hores en el meu cor. Et trobem a faltar.