La presó de Folsom

Vaig néixer a prop de Texarkana, el 1932, i vaig passar la infància recollint cotó en la plantació de mon pare. El vell va marxar borratxo una nit de pluja i no en vam tornar a saber res més. D'ençà vaig desenvolupar una mena de ràbia contra tothom que no va dur-me més que problemes. La mare sempre em deia que fos bo, que ni se m'acudís jugar amb pistoles, però vaig disparar contra un home a Reno, tan sols per veure'l morir. Ara em consumeixo a una cel·la a la presó de Folsom, veient com el temps se m'escapa entre els dits. Sento la remor del tren acostant-se i seguint després el seu trajecte cap a San Antone, i no sé ja quant temps ha passat des que vaig veure el sol brillar per darrera vegada. Us juro que, si pogués, si em deixessin anar d'aquest forat, arrencaria aquestes vies i les tornaria a posar ben lluny d'aquí, ben lluny de la penitenciària de Folsom. Ben lluny d'aquesta presó de Folsom és on jo vull ser.

No és una traducció, però sí un article inspirat en la magnífica Folsom Prison Blues, de l'enorme Johnny Cash.