Werther. Romàntics i Liberals.

Com ja hauran notat els lectors més audaços, aquest article acaba per explicar el final del fabulós Werther de Goethe, així que si, tot i estar recomanada per mi, algú té interès en llegir la novel·la, ja saben per a què serveix la creueta de dalt. Dit això, Werther mor, se suïcida, s'allibera, poden dir-ho com vulguin. Es carda un tret al cap, fart d'estar sotmès al turment que li provoca el seu enamorament de la bella Lotte. En general, els romàntics se suïcidaven per amor, almenys això diuen els llibres de l'ESO, però mai m'ho van acabar ben bé d'aclarir, potser no era classe, també pot ser. Llegint el Werther ho veig molt clar, se suïcidaven perquè eren liberals. Què hi ha sobre aquest beneït planeta que robi més llibertat que la dependència amorosa? Res, ja ho deia Epicur -tot i que hem de tenir en compte que encara no havia nascut el Che Guevara quan ho va dir-. Doncs això, que em sembla que el bo d'en Werther és un liberal prototip, que prefereix morir a viure atrapat en un amor que, com ell mateix diu, l'anul·la completament com individu. Nosaltres sempre diem, mig en broma, que som uns romàntics, i es veu que els romàntics, també mig en broma, es fotien bales entre cella i cella perquè eren liberals. Coses de la vida, ves.