L'àngel de la guarda

L'àngel de la guarda creua la ciutat de matinada, per trobar-la, per a que no torni sola, per a que no passi fred. L'àngel de la guarda vol tenir-ne cura, vol que no pateixi per res, que tot sigui dolç i el camí vorejat de roses. L'àngel de la guarda vol que estigui feliç, la truca i li diu que s'esperi, que vindrà a buscar-la i l'acompanyarà a casa. En un cotxe negre, condueix sota les pampallugues de la ciutat per trobar-la. L'àngel de la guarda vol la seva companyia, tenir-la a prop, sentir la seva veu. Parlaran d'altres noies i d'altres nois, parlaran de com la vida et lliga sense que puguis desfer el seu nus. L'àngel de la guarda la vol tenir a prop sense tocar-la, vol sentir la seva respiració ben a la vora, la fragància del seu perfum al paladar. I no vol tocar-la, perquè el contacte podreix els cors. Ella s'espera i somriu en veure'l arribar, sap perfectament a què ha vingut. La gent diu i pensa coses, però la gent no sap res. Ningú no sap qui és l'àngel, ni d'on ve, ni què fa quan no la salva. L'àngel i ella riuen i són sincers, no tinc clar si ho són amb algú altre. L'àngel li parla dels seus somnis, ella se l'escolta amb atenció i uns ulls que ell sempre ha imaginat infinits. L'àngel li parla d'altres batalles i altres castells, d'altres cims per conquerir, d'altres ports per amarrar. I ella se'l sent i li brillen els ulls. Quan marxa, caminant els carrers que el duen a casa, en la soledat de la immensa nit de Barcelona, ell sap que no és un àngel, que només està buscant la manera de dibuixar el llarg camí de tornada, per quan la vida sigui tan aspra que no li serveixin ni aquestes ales.