Mossad i Dret Internacional
Després d'escriure el darrer post sobre les negociacions amb pirates i terroristes vaig estar rellegint la història de l'espectacular Operació Yoni, en la que el Mossad va liquidar els terroristes que van segrestar un vol d'Air France ple de jueus i se'l van endur a Uganda.
Després del raid, els serveis secrets israelites van ser durament criticats i la controvèrsia va arribar a les Nacions Unides, on alguns Estats van demanar que es condemnés Israel per haver violat el Dret Internacional, concretament trepitjant la sobirania del govern d'Uganda -el qual, per cert, va assassinar una de les hostatges del vol quan aquesta va ser ingressada a un hospital del país-.
Particularment, ja em costa força això d'acceptar el Dret intern, però això de l'Internacional sí que no té nom. El Dret es basa en què una força superior pot coaccionar-te per a que compleixis els seus preceptes i ajustis el teu model de conducta a un ordenament. És a dir, si no pagues els impostos et fotrem a la presó, etc. No sé quina és la força superior que pot compelir un Estat a complir mandats internacionals. Estic d'acord en que, en determinades ocasions, els Estats arriben a consensos en forma de Tractats que, relativament, els obliguen a sotmetre's a les normes que s'hi recullen. Però, és clar, els Estats ratifiquen aquests tractats de forma voluntària i, de la mateixa manera, poden apartar-se dels mateixos, a diferència dels ciutadans d'un Estat, que no tenen manera possible de renunciar als designis del Dret imperatiu intern. Lògicament, quan un Estat deixa de complir mandats de la comunitat internacional, pot ser víctima de determinats bloquejos econòmics o fins i tot objectiu de represàlies militars, però aquesta perspectiva només hauria d'espantar als que hi poden sortir pendent. Entenc que no és el cas de l'extremadament poderós Estat d'Israel.
Així les coses, no m'estranya que el Mossad no fes ni cas de tota aquesta història de la sobirania ugandesa i dugués a terme l'espectacular i exitosa operació que va acabar amb el captiveri de prop d'un centenar de ciutadans lliures i, de passada, amb la vida d'un bon grapat de terroristes i soldats ugandesos que s'havien dedicat, entre d'altres coses, a separar els passatgers en jueus i no jueus.
Ja m'agradaria a mi tenir el Mossad i no el Zapatero que paga rescats als simpàtics pirates de Somàlia.
Després del raid, els serveis secrets israelites van ser durament criticats i la controvèrsia va arribar a les Nacions Unides, on alguns Estats van demanar que es condemnés Israel per haver violat el Dret Internacional, concretament trepitjant la sobirania del govern d'Uganda -el qual, per cert, va assassinar una de les hostatges del vol quan aquesta va ser ingressada a un hospital del país-.
Particularment, ja em costa força això d'acceptar el Dret intern, però això de l'Internacional sí que no té nom. El Dret es basa en què una força superior pot coaccionar-te per a que compleixis els seus preceptes i ajustis el teu model de conducta a un ordenament. És a dir, si no pagues els impostos et fotrem a la presó, etc. No sé quina és la força superior que pot compelir un Estat a complir mandats internacionals. Estic d'acord en que, en determinades ocasions, els Estats arriben a consensos en forma de Tractats que, relativament, els obliguen a sotmetre's a les normes que s'hi recullen. Però, és clar, els Estats ratifiquen aquests tractats de forma voluntària i, de la mateixa manera, poden apartar-se dels mateixos, a diferència dels ciutadans d'un Estat, que no tenen manera possible de renunciar als designis del Dret imperatiu intern. Lògicament, quan un Estat deixa de complir mandats de la comunitat internacional, pot ser víctima de determinats bloquejos econòmics o fins i tot objectiu de represàlies militars, però aquesta perspectiva només hauria d'espantar als que hi poden sortir pendent. Entenc que no és el cas de l'extremadament poderós Estat d'Israel.
Així les coses, no m'estranya que el Mossad no fes ni cas de tota aquesta història de la sobirania ugandesa i dugués a terme l'espectacular i exitosa operació que va acabar amb el captiveri de prop d'un centenar de ciutadans lliures i, de passada, amb la vida d'un bon grapat de terroristes i soldats ugandesos que s'havien dedicat, entre d'altres coses, a separar els passatgers en jueus i no jueus.
Ja m'agradaria a mi tenir el Mossad i no el Zapatero que paga rescats als simpàtics pirates de Somàlia.
posted by Raül Alcón at 2:44 p. m.
2 Comments:
Que atrevida és la ignorància! He anat a parar al teu bloc de casualitat i he trobat un altre Sostres que ha descobert que anar de neocon provocador és divertit i guai. Segurament sí, però aporta ben poc a la societat tot plegat. Crítiques a banda, permete'm només un consell. Veig que estudies Dret, jo també ho he fet. Repassa un parell de cosetes:
1. Les diferents definicions de Dret: no trobaràs a la doctrina res semblant al que tu dius. Però sempre hi ha lloc per noves teories, és clar.
2. Dret Internacional Públic: aquí senzillament nohas entès absolutament res.
XMP, benvingut al bloc.
En quin lloc de l'article he definit el Dret? Explico un dels pilars fonamentals en què se sustenta el compliment de les normes d'un ordenament, que és l'existència de la coacció.
I sobre l'Internacional Públic, explica'm què és el que no he acabat d'agafar. Dic alguna cosa que no sigui correcta?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home