To be a neocon

Tot i que no em molesta, m'intriga profundament quin és el motiu pel qual desenes de comentaristes ens acusen, a alguns dels meus amics i a mi, de ser neocons.
El terme es pot descomposar en dos conceptes: “nou” i “conservador”, que crec que difícilment s'ajusten al que nosaltres exposem en els nostres escrits. Aquesta convicció nostra de que és completament il·legítima qualsevol immisió estatal en les nostres vides no és precisament una noció conservadora de la política. Justament, em sembla, és el més revolucionari que es pot aportar a l'estèril debat polític actual, que es troba, en general, embarrancat en discussions relatives a la quantitat justa de la subvenció -vigilin amb el dit i la lluna, si-us-plau-.
Acabar amb l'Estat del benestar no conserva en absolut l'status quo del sistema, sinó que el fa saltar pels aires, juntament amb la descomunal massa de pseudointel·lectuals ancorats per complet a l'establishment del moment.
És per això que em sobta força anar rebent amb regularitat comentaris que afirmen que no sóc més que un neocon. D'una banda perquè això no és cert i, de l'altra -i això és un altre tema-, perquè aquest tampoc és un argument vàlid per desmuntar arguments. Això és mentida perquè ets neocon = Això és mentida perquè fas 1'82m d'alçada.