Sopar sol. (The fifth floor restaurant at Harvey Nichols, London)

De molta gent he sentit que és una mica frustrant, trist. Bé, no fou això el que pensava quan, dissabte a la nit, passejava per Knightsbridge després de sopar sol al restaurant de la cinquena planta de Harvey Nichols. Havia passat a la tarda i em va fer bona impressió. Vaig calcular, mirant els preus, que me'n sortiria amb unes 45 lliures i vaig reservar. Arribí molt cansat, després d'una llarga passejada per Chelsea i amb el meu anglès cada dia menys macarrònic em vaig dirigir a la noia que em va donar la benvinguda. "Do you come from Spain?" "Well, Barcelona". I d'ençà se'm dirigí en castellà. Per aquesta falsa sensació que la pobra tenia de que érem paisans em va buscar la millor taula, que resultà ser una que tenia just al davant una finestra des d'on es dominava un bon tros de Knightsbridge. No negaré que em vaig començar a acollonar quan em van dur uns aperitius estil Caelis constituïts per una salsa d'anxoves i una mena de palets de pa mentre el sommelier em demanava si volia xampany. Vaig dir que sí, és clar i em dugueren la carta de plats. Ben bé eren uns altres, els preus i segurament se'm va notar una mica nerviós. Vaig demanar i, el mateix noi del xampany, m'aconsellà un vi blanc per acompanyar la tria. "Faci, jove, faci, ja posats..." Va ser en tastar aquell meravellós vi afruitat que ho vaig comprendre tot. Mirant la lluminosa a la vegada que tènue decoració i amb la copa a la mà em vaig dir a mi mateix que s'havia de ser molt imbècil per pensar en el preu d'un sopar a Londres després d'haver treballat com un negre tot l'estiu. Imbècil, amb totes les síl·labes. IM-BÈ-CIL. Així que mirí per la finestra Knightsbridge i m'escarxofí a la cadira blanca per gaudir. Vingué un cambrer a preparar el primer plat allà al davant. Un formatge blau anglès barrejat amb rúcula i oli d'oliva. Al Harvey Nichols es nota que al servei li agrada allò que fa, perquè em van atendre com si fos la Reina Mare. Em va explicar, tot elaborant la mescla, que aquell era el seu plat preferit i que el que l'havia incorporat a la carta després d'una visita a París. Sense perdre el somrís me'l va servir i s'enretirà. Al primer tast d'aquella amanida ja vaig notar que aquell no seria un sopar més. Deliciosa combinació de tot plegat: el formatge, la rúcula, l'oli, el vinagre balsàmic i el pebre negre. La meva habilitat en l'expressió escrita es veu limitada en parlar d'aquell tast. Seguí la festa, i millorà, amb el segon plat no sense que abans dos cambrers i el maitre m'haguessin preguntat si tot anava bé. Davat meu una mena de carxofa feta de mil fulles, més rúcula i un got en forma de petit tub que se'm presentà com un capuccino de bolets. Per molts és sabuda la meva devoció pel fruit dels fongs i dissabte a la nit es consolidà quan, en introduir el ganivet dins la pasta del mil fulles, una festa de bolets, ou i espinac es presentà sobre el plat. Al paladar focs d'artifici. Més interès per part del servei i, el que m'havia atès la major part del temps em du la carta de postres, aviam què. L'interroguí sobre un que em semblava interessant i em va convèncer. Vaig aprofitar per preguntar si podria endur-me una còpia de la carta per un meu amic que de tant en tant escriu sobre bons restaurant. Pensava que em prendrien per boig però, ves, hi ha vegades que les coses surten realment bé i, si ja havia estat amable abans, quan veié la seva feina recompensada i agraïda encara ho fou més. Mentre assaboria els gerds amb xampany del postre em vaig sentir l'home més poderós del món. Encabat, encaixada de mans amb el personal que realment va saber entendre la meva felicitat i el maitre em dugué sa tarja per si tenia qualsevol suggeriment. És curiós que, tot i que em van veure clarament més enllà de les meves possibilitats habituals, em van tractar com al millor dels seus clients. No dic res del preu, perquè ni la majoria dels qui ara llegeixen ni jo som pas uns imbècils.

THE FIFTH FLOOR RESTAURANT (HARVEY NICHOLS), 109-125 Knightsbridge, LONDON. SW1X 7RJ. +44 (0)2072355250