Tornar a casa

Tant se val que hagis marxat molts dies o pocs, tant se val que vinguis de Dublín, de Londres o de París. No importa si has estat o no feliç, perquè quan l'avió s'enlaira i posa rumb a Barcelona una petita sensació d'alegria t'envaeix i ja desitges trepitjar sòl català i dormir al teu llit. Sempre hi ha gent en cabina que parla la llengua de casa i et sents a gust, tant és si fa unes hores eres als Champs de Mars o a Temple Bar, perquè ara tornes i això és ja l'únic que vols.

Viatjar a Londres ha estat, com sempre, fantàstic i sé que, demà, ja tindré ganes de tornar-hi però ara penso en pa amb tomàquet i bull blanc. Quins collons dir això havent sopat a Harvey Nichols ahir, però així és com és, així és com va. Adéu Hyde Park, adéu Picadilly, fins aviat. Aquesta nit volo directe a casa i no serà fins al matí que engegui el televisor i torni a veure en Montilla i tota aquella colla de desgraciats. Fins la tarda no hauré de tornar a treballar. I ara només penso en casa meva i el meu llit. En tu, és clar, també. Tornar a casa.