La tardor

Ja ha arribat el setembre i amb ell la dolça rutina. Les primeres pluges cauen sobre Barcelona netejant les gotes de suor que molts encara arrossegàvem. Fa il·lusió posar-se l'americana algun matí, per donar la benvinguda a la tardor. Les obligacions d'un estiu dedicat en exclusiva a l'obtenció d'actius financers poc a poc es van convertint en habitud i s'encara l'inici d'un nou any, innovador en molts aspectes. Els arbres comencen a col·locar la catifa de fulles que protegirà la ciutat fins l'hivern i la brisa del nord és la companya de les nostres llargues passejades per Les Corts. Els capvespres arriben abans i canviem la salsa de les patates braves a les terrasses pels cafès escarxofats als sofàs de l'Starbucks de Diagonal amb Doctor Fleming, la sessió golfa de Cars per la primera de la tarda de United 93. Comencen els plans pels viatges d'aquest hivern, es parla de Copenaghue, de Viena, de rutes gastronòmiques al nord de la península, petits snacks del gran viatge que ens ha de dur a Manhattan. Els bons no viatgem a l'estiu, viatgem a la tardor quan les ciutats són de veritat i no una atracció més de Port Aventura. És a la tardor que París brilla més, quan mostren els arbres dels jardins de Luxemburg els més majestuosos tons camí de Saint Germain. Quan acaba l'estiu és l'única cosa que s'acaba i, bé, també tanquen la magnífica terrassa del Majestic, però com que a casa sempre hem estat més de Tirsa no hi ha cap problema. La platja deserta del novembre és ideal per a passar-hi una tarda sencera jugant a futbol amb els amics i després acabar mirant el partit del Plus a la Cerveseria mentre sopem. La tardor ja arriba i amb ella unes eleccions que han de tornar a Catalunya la decència i l'esplendor. Com ara cauen les fulles dels arbres aviat caurà l'horror tripartit d'aquests últims temps i la glòria daurada de la tardor ho tornarà a impregnar tot fins l'estiu vinent.