L'Estat

L'Estat ha d'existir i a aquestes alçades de la pel·lícula ho hauríem de tenir ja ben clar. Els que diuen que no creuen en aquesta organització són els anarquistes i ja saben quin és el pa que donen i no ens agraden pas. L'Estat ha d'existir i ha d'estar regulat per una Constitució ben curta i que dibuixi ben bé el rumb, per una Constitució que tingui un nucli dur irreformable on s'hi dipositin els drets fonamentals per a garantir la llibertat i unes mínimes oportunitats per tothom, que no igualtat. L'Estat ha d'existir i ha de ser fort, perquè és d'enteniment que sense unes normes establertes acabaríem sent els llops que deia Hobbes, l'Estat ens ha d'oferir una seguretat. Però ha de ser fort en les mínimes funcions que li corresponguin que han de ser, al meu parer, la d'administrar justícia i organitzar un exèrcit defensor a més, a més, és clar, de la fonamental vetlla pel dret a la propietat privada, columna essencial de l'edifici Estatal. Calen unes normes i uns reglaments per a que els jutges puguin interpretar i sentenciar amb honradesa i efectivitat, calen uns mecanismes de control Constitucional que evitin el desvirtuament del poder i assegurin una certa estabilitat. L'Estat ha d'existir i no estem per bromes, però ha d'existir sent fort i petit. Fort en l'acompliment de la seva tasca, petit en el nombre d'obligacions. L'Estat m'ha d'assegurar que el cotxe que em compri ningú no me'l prendrà, però no ha de decidir per mi quin metge m'ha de curar o quin mestre m'ha d'ensenyar. L'Estat ha de facilitar possibilitats a tothom, però no ha de robar les oportunitats d'un home ric per a donar-les a un de pobre si el ric s'ha lucrat lícitament. L'Estat ha d'existir i lògicament calen unes normes però el que no podem permetre és que algú decideixi qui, com i perquè hem de ser.