Pedalejar

S'ha acabat la política, de moment. Han passat ja les eleccions i el desastre ha estat molt gros però seguim endavant. Ara el que vull és pedalejar, pedalejar de valent com sempre. L'hivern ens obliga a aturar-nos però la fe no decreix i els objectius per l'any vinent es comencen a dibuixar a l'horitzó. Pedalejar sota un sol intractable, entre les vinyes del Penedès, amb els Pirineus al cap. Ja som grans i ja vivim, però jo visc pensant en els quilòmetres que em toca fer cada diumenge i en tot el que haig d'entrenar per a rebaixar el meu temps a la marxa de l'any passat. És temps de poc esport, d'excessos de xocolata i mel, però sent sempre conscient de que cal estar en forma per quan arribi el temps de tornar a pedalejar, sota el sol de justícia de cada any. Pedalejar, amb la suor que regalima pel front i cau sobre el manillar. Pedalejar tranquil·lament en els llargs descensos de ports mítics i deixar-se emportar per la brisa descendint Les Ventosses cap a Sant Jaume dels Domenys. Pedalejar, pedalejar sense descans, sempre pensant en els cols que ens esperen a l'altra banda de la frontera. Matins de biblioteca, tardes de feina als grans magatzems, nits de festa i d'hores de son perdudes per sempre més, però sempre amb el diumenge al cap, sempre pedalejant cap endavant. I com cada any passarà l'hivern i esquivarem com podrem el Nadal, com cada any farà fred quan, al gener, pugem de nou a la bicicleta i inaugurem la temporada. Quilòmetres, quilòmetres a ritme per agafar el to de les cames, per respirar de nou l'aire fresc entre els pins del Montmell. I encabat el Tour i tota la festa, el somni de tot un any. L'únic que vull és pedalejar sota un sol de justícia i que la calor sigui insuportable. L'únic que vull és que mon pare em digui, al cim del Torumalet, que seria una mariconada, ja que estem aquí, no pujar també l'Aspin. I que el pugem, és clar.