Sola

Sola, en el fons és com estàs. Sola i pensant com te'n sortiràs. Tothom opina, tothom diu, tothom parla però ningú no sap. I tu segueixes caminant per Laietana amb el rostre perdut vers el mar. Sola, al capdavall. Ell va marxar fa temps i et va prometre que tornaria, tu l'esperes però el somriure ha anat perdent brillantor amb els anys i ja no és el d'aquella noieta que s'ho mirava tot amb uns ulls plens de pau. Si plou t'amagues sota els portals i esperes a que pari, amb indiferència, sense cap mena d'urgència perquè ja no en tens cap i tot t'és igual. Escoltes les veus i no saps quina seguir, tothom comenta el que creu millor per tu, tothom indica què has de fer, però tu el que vols és ser lliure per poder volar. Sola, entre tanta gent, quan deixes Laietana i et mires de tu a tu la Catedral i et sembla petita i angoixant. Sigues lliure si això és el que tu vols, sigues lliure malgrat tot perquè ningú no té ni idea de res, jo tampoc, és clar. Aixeca la mirada del terra i enfronta't a allò que ets i que tens, és la guerra i l'acció és frenètica. Plugim al carrer del Bisbe, núvols sobre el Raval, i tu estàs sola. Fins el darrer instant has defensat la teva fidelitat i tot el teu seny, però precisament per això ara te la carregaràs de cop perquè has vist la llum i no t'has quedat cega com tants altres. Sola, però un poc menys. Escull tu mateixa, tria d'entre totes les opcions. La cruïlla és aquí i ara i els camins són infinits, endavant, que les passades siguin fermes i el món tot un país per descobrir. Sola, però amb l'afany i la voluntat per endavant. Plaça Sant Jaume, gloriosa en temps passats i ara cau d'invasors grisos i opacs. Però la força de la història t'acompanya justament a tu, perquè has aixecat el cap i has vist més del que sol veure la gent. Estàs sola, però ja no tant. El camí és molt llarg, però per sort, tot just ara l'acabes d'encetar.