Sobre l'article d'ahir (Macroresposta als vostres comentaris)

Com sempre que parlo d’Amèrica, no han trigat a contestar-me els amics Júlio i Guillem, i en Paco77, a qui dono una cordial benvinguda al blog i el meu més sincer agraïment per molestar-se en contestar amb un discurs que, tot i que crec erroni i tòpic, em sembla molt més seriós i ben format que d’altres que volten pel món. A banda del debat sobre l’energia nuclear que s’ha iniciat, i en el qual dono tota la raó a n’Odalric, passo a contestar els arguments contraris al meu article d’ahir. Moltes gràcies a tots per llegir i comentar.

-Tots dos em fan notar que Estats Units no ha signat el protocol de Kyoto. Bé, ja ho sabem que no l’han firmat. Firmar-lo, el que es diu firmar-lo, l’ha firmat per exemple Espanya. Barcelona triplica les emissions permeses pel vostre estimat protocol. Què és millor, doncs, signar un pacte i no acomplir-lo o no signar-lo?

-El Júlio diu el següent: “Per cert, no eren les subvencions a l'agricultura les que feien mantenir la pobresa al països en vies de desenvolupament, segosn XSiM? No seria més coherent subvencionar a les empreses que promouen la tecnologia d'implantació del etanol? No seria bo desincentivar el consum de gasolina?” Efectivament, penso com tu, es nota que ets un bon liberal, en el fons. El que succeeix és que el meu article no defensava aquestes subvencions, simplement dic que això és preferible a subvencionar d’altres coses molt més nocives per l’intel·lecte de tothom. Tu ja saps molt bé el que jo penso de les subvencions. En teoria ets tu qui hi està a favor.

-El darrer apunt del meu bon amic Júlio respecte l’article d’ahir és aquest: “I lo de subvencionar als okupes i tal, home, no sé, que s'escolti al bar que tinc a la meva cantonada durant un partit del Madrid, passi, pero aquest blog es un lloc potser massa exquisit com per dir sensesentits com aquest.” Sí, Europa subvenciona ocupes. Imma Mayol es declara més propera a aquest col·lectiu de lladres que no pas als especuladors (encara no sé què té de dolent ser especulador). Hi ha un senyor que es passeja pels jutjats de Barcelona mostrant les escriptures de casa seva perquè el deixin entrar, ja que està ocupada per una parella de xilens. Això és subvencionar, encara potser no es faci econòmicament.

-En Guillem m’acusa d’incoherent perquè ara em començo a empassar la cantarella del canvi climàtic. Home, Guillem, crec que ja es nota la ironia en l’expressió “l’apocalíptic canvi climàtic dels collons” com per a insinuar que m’ho estic creient. De tota manera, mai he negat la necessitat de la protecció del medi ambient, jo, si no que m’he limitat a apuntar que dubto molt que l’escalfament de les temperatures que actualment vivim es degui únicament a l’activitat humana i que sigui tan catastròfic com preteneu fer-nos creure.

-Diu en Guillem “Ui... no, no, manca de coherència. O critiquem als "catastrofistes" als que ara s'hi ha sumat el gran Bush, o els recolzem, però no depenent de qui ho digui.” I jo li responc que, naturalment, segueixo criticant els catastrofistes. De fet, l’article d’ahir els criticava encara més, afirmant que són ells els qui critiquen una o altra cosa en funció de la política del President Bus.

-Afirma, a més, el meu blood brother. “Com pots comprovar, les subvencions al blat no em semblen ni bé ni malament, ho trobo un afer colateral per a que a Bush no acabi enfonsat de merda fins al coll.” Gràcies per reafirmar la tesi del meu article. Faci el que faci en Bush, sempre és dolent o ho fa per salvar-se el coll de tota aquesta merda que dieu que l’enfonsa.

-Guillem says: “A més a més, iniciativa americana? Ara son els americans els inventors de solucions per al canvi climàtic??!! Perdona, eh, però no em cola. Els que ni firmaren Kyoto ara ens volen salvar el cul? Va, home, per favor Raül, que arribem a uns extrems que no cal arribar-hi per Déu...” Jo no dic que ningú sigui inventor de res per al canvi climàtic. Analitzo una política real americana –i això està clar, Bush encara no és el President de l’Índia- que, crec, beneficiarà el medi ambient. No dic que Bus vulgui salvar-me el cul, tampoc no ho ha de fer. Gràcies per recordar-nos que no han signat el protocol de Kyoto. Jo en dic honestedat de quan un es nega a signar un pacte perquè sap que no l’acomplirà i hipocresia de quan un el signe i no l’acompleix.

-Més Guillem: “Em sembla perfecte que es plantegin solucions però no només quan a un li van bé. Egoïsme pur i dur. A part, per a què volem solucions si no hi ha canvi climàtic, no????” Així que si una mesura és beneficiosa però s’ha pres motivada per l’egoisme passa a ser automàticament desautoritzada? Ho tindrem en compte. Jo no dic que això sigui una mesura contra el canvi climàtic, potser ho és contra la contaminació o potser en Bush ara té una empresa d’etanol i ja li va bé. El que vull fer notar és que, tan si la política americana beneficia o deteriora el medi ambient aquesta serà criticada sistemàticament.

-Última menció a en Guillem: Quan dius, en cert to sarcàstic, que en Bush proposa una mesura en un termini de 10 anys quan ell no se’n passarà ni un quart, insinues que les mesures que pren un President han de concloure durant el seu mandat? Em dona la sensació que, si fos així, el titllaries d’electoralista.

-Pel que fa a en Paco77, en primer lloc dir que m’ha sorprès la seva correcció en el comentari, el seu respecte cap a la resta d’opinions i el seu encadenament d’arguments realment bons siguin o no certs. Tot això és d’agrair en un comentari antiamericà, que sol fer servir la paraula “imperialisme” unes deu vegades per línia. M’agradaria preguntar-li, però, si realment encara s’empassa totes aquestes teories conspiratives –com encertadament senyala l’Odalric-. I, a més, en el cas que realment aquesta mesura d’en Bush s’hagués pres motivada per tots aquests interessos tàcits que dius, seria automàticament dolenta? Em trauria la raó quan dic que a la cantarella d’esquerres tant se li’n fot que les idees de Washingotn siguin, en efecte, bones o no pel medi ambient? D’altra banda, quan dius que Bush no intenta disminuir el consum de petroli perquè la gasolina només en representa una petita part, m’agradaria fer una analogia: Menjo massa pa, ara no menjaré pa per sopar. No intentes reduir el consum de pa, perquè encara prens pa per dinar. No et sembla?

En resum, que jo parlava de la mania de criticar Amèrica faci el que faci. Tampoc a mi em semblen bé les subvencions, però creia que als socialistes us feien gràcia com us la fa l’ecologisme. Ara teniu als Estats Units subvencions i una mesura que tindrà cura del medi ambient, però tampoc no us sembla bé. Estic segur que aplaudiríeu la situació si fos obra d’en Zapatero.

Moltes gràcies a tots per l’atenció i per comentar.