El camí a la llibertat: Nozick i l'analfabetisme funcional

La clarividència de Robert Nozick en explicar els més elementals conceptes del repartiment just colisiona frontalment amb la incapacitat cognitiva dels qui creuen en la vigència de la redistribució centralitzada. Diu, el nostre teòric de la justícia de capçalera, que el que cadascú rep ho rep d'algú altre a canvi d'alguna cosa o com un regal. Aquesta sentència tan simple i breu hauria de servir de fonament per a tot un ideari político-filosòfic que acabaria amb el llastre pessadíssim del comunisme i les seves variants -socialdemocràcia-; però no. Intoxiquem els estudiants de dret amb lectures d'un sobrepassat John Rawls i amaguem Nozick per la seva perillositat. Alguns pocs es fan amb una còpia d'Anarchy, state and utopia, però tant és, perquè simplement no són capaços de comprendre el finíssim argumentari de l'estudiant de Harvard que va revolucionar la filosòfia de la justícia. Que no siguem lliures és el resultat d'una senzilla equació on el nivell de comprensió lectora és una de les variables. I és que el problema no rau en que Nozick s'ignori a les facultats de dret, perquè també s'ignora l'obra directa de Marx i tot i així els carrers estan plens d'entesos en la matèria. El problema és que qui llegeix Nozick no l'entén, de la mateixa manera que l'estudiant mitjà de Batxillerat és completament incapaç de comprendre la irregularitat de la línia temporal en les novel•les del fantàstic Muñoz Molina, o igual que un elevadíssim tant per cent dels graduats en ESO creu fermament que la capital dels Estats Units és Nova York.
Els arguments de Nozick són incontestables i fan inútils quilòmetres i quilòmetres de prestatges on es desen milers de llibres que sostenen insubstancials teories que intenten respondre sense èxit la famosa pregunta del professor Williams quina part del meu sou et pertany a tu i perquè. Ara només cal que s'entenguin.
El camí a la llibertat passa, doncs, per la complicadíssima tasca de fer que la societat aprengui a llegir i escriure.