Visions de Battery Park

Recolzat a la barana del moll, si mires endavant, veus alçar-se l'Estàtua de la Llibertat, molt més petita del que sempre havies imaginat. Al darrera, els raigs ataronjats del capvespre reboten contra els vidres dels gratacels reflexant aquella llum que no he vist enlloc més que aquí. Bufa el vent, sempre, des de l'estuari cap a l'interior de l'illa de Manhattan. Més tard, xiularà entre els edificis, recorrent les avingudes fins el Bronx i Harlem. D'aquí estant sembla que ho tens tot a tocar. Un somni fet realitat. Una mica més tard, els oficinistes del Downtown plegaran i ocuparan aquests carrers com una epidèmia, però ara només hi sóc jo. Arribarà la nit i els llums dels ponts s'encendran; Verrazzano, Brooklyn, Manhattan... i pel Lincoln Tunnel, sota les fredes aigües del Hudson, milers de persones tornaran a casa seva, a New Jersey. Els meus amics arribaran aviat. Sopem al Burger Joint. Jo he conduit durant hores, I-95 avall, per trobar-los i riure com ho feiem abans. Venim de molt lluny, però ara ja hi som. Hi ha coses importants a celebrar i no se'ns acut un marc millor. Serà en uns minuts. Perquè ara estic jo sol, aquí a Battery Park.