La guerra dels collons
La guerra dels collons a mi, personalment, no m'agrada. A tota aquella gent que acostuma a dir-me nazi etc. m'agradaria dir-los que, evidentment, i com persona amb certa educació rebuda, no m'he alegrat mai de la mort de nens innocents, ni de dones, ni d'homes ni de vells. La guerra és un horror, la sang em fa marejar i no hi ha res que més em faci patir que el traspàs de gent que no hi pinta res, en tot això.
Ara bé, que odiem la guerra no vol dir que no l'acceptem. Accepto que Israel envaeixi el Líban si és així que han d'acabar amb la colla d'animals que, sense cap mena de motiu justificat, es dediquen a fer esclatar bombes en autobusos on, oh sorpresa, també hi viatgen nens que res no han fet. O creien que només eren els hebreus els qui mataven infants?
Si algun lector té res a dir sobre la il·legitimitat de l'Estat d'Israel jo no tinc ganes de perdre més al temps i al professor Culla em remeto. Llegeixi, home, llegeixi. Al Líban hi ha terroristes que ens maten perquè no resem de cara a la Meca i ens fa pena, una pena terrible, i ho dic amb el cor a la mà, que per culpa d'aquests salvatges hagi de morir algun nen que no ha esdevingut encara un talibà. Però quina cosa millors se'ls acudeix? Què fem, que segueixin esclatant els nostres trens?
"Home, es pot negociar!" Bé, en fi, de debò que es pot negociar amb un paio que està d'acord amb que a les dones se'ls arrenqui el seu sexe d'un cop de ganivet? Amb violadors negociariem? Amb terroristes sí, doncs?
La guerra és un fracàs de la humanitat, quan desequilibra la balança entre els bons i els dolents, que sempre els hi ha. I haver-hi de recórrer ens fa mal, molt de mal i tant de bo un dia s'acabés, la guerra dels collons. Però mentre a la caverna hi quedi gent haurem de disparar.
Ara bé, que odiem la guerra no vol dir que no l'acceptem. Accepto que Israel envaeixi el Líban si és així que han d'acabar amb la colla d'animals que, sense cap mena de motiu justificat, es dediquen a fer esclatar bombes en autobusos on, oh sorpresa, també hi viatgen nens que res no han fet. O creien que només eren els hebreus els qui mataven infants?
Si algun lector té res a dir sobre la il·legitimitat de l'Estat d'Israel jo no tinc ganes de perdre més al temps i al professor Culla em remeto. Llegeixi, home, llegeixi. Al Líban hi ha terroristes que ens maten perquè no resem de cara a la Meca i ens fa pena, una pena terrible, i ho dic amb el cor a la mà, que per culpa d'aquests salvatges hagi de morir algun nen que no ha esdevingut encara un talibà. Però quina cosa millors se'ls acudeix? Què fem, que segueixin esclatant els nostres trens?
"Home, es pot negociar!" Bé, en fi, de debò que es pot negociar amb un paio que està d'acord amb que a les dones se'ls arrenqui el seu sexe d'un cop de ganivet? Amb violadors negociariem? Amb terroristes sí, doncs?
La guerra és un fracàs de la humanitat, quan desequilibra la balança entre els bons i els dolents, que sempre els hi ha. I haver-hi de recórrer ens fa mal, molt de mal i tant de bo un dia s'acabés, la guerra dels collons. Però mentre a la caverna hi quedi gent haurem de disparar.
posted by Raül Alcón at 1:15 a. m.
3 Comments:
Potser és veritat que un atac militar via aèra i terrestre contra el Líban tingui la seva "legitimitat" a l'intentar treure del poder a un grup totalment desvinculat de l'estat del Líban (Hezbollà)i que excerceix una pressió brutal contra el seu govern i la seva població. Fins i tot podriem trobar gent a Líban que estigui en desacord amb la política i els atacs que realitzen aquest grup. Però és de lògica que un grup terrorista que a mesura que passen els anys cada cop té menys força i menys medis sigui atacat tota una nació com és Líban? No ho sé pas si aquest atac millorarà o empitjorarà les coses però la meva lògica em diu que aquest atac ha tornat a donar legitimitat a Hezbola i li ha donat una bomobolla d'oxigen per allargar-li la vida. I no només això, sinó que a més a més una gran part de la població que estava en desacord amb aquest grup ha tingut que polaritzar la seva posició tot inclinant-se cap a la posició de Hezbolà. Bé espero que aquesta opinió ajudi a reflexionar sobre el tema, adéu!!
Mira, no em preguntis on ho vaig dir per última vegada però en aquella ocasiò vaig utilitzar l'exemple de Saddam Husein i l?iraq. Vaig dir que si el que realment es vol és eliminar els focus de maldat al món i en especial el terrorisme el que s'ha de fer és centrar-se en aquests focus. Si Israel el que vol és eliminar Hezbola només té dues sortides: O bé eliminar-la pels seus propis mitjans o bé, si no es veu amb cor de poder-ho fer sola (cosa que no crec) demanar ajuda inmternacional que li serà inmediatament donada. El que no es pot fer és atacar a un país sencer amb l'excusa d'eliminar el terrorisme. Tothom coneix la figura dels espíes, doncs bé, que els utilitzin per anar a parar a les arrels d'aquest gran arbre en creixement que es Hezbola i que les tallin i les esmicolin per tal de que l'arbre mori i caigui.
Estic d'acord que hi ha gent que no és de Hezbola però que per contra en porten la bandera. Jo opino que si a aquesta gent no els fas mal i només elimines aquest focus d'odi que és Hezbola, ben aviat portaran a bandera dels EEUU i de les Nacions Unides (mira que m'has fet dir...) però així ho prefereixo.
Matar a un nen, un vell, un home o una dona que no hi te res a veure, com bé dius tú no es pot acceptar. I encara més, no és que no es pugui acceptar és que senzillament no condueix a res.
Jo crec que el Raül té raó.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home