divendres, de setembre 29, 2006

Si fem Montilla president

Si fem Montilla president haurem pràcticament sentenciat Catalunya, haurem ferit de mort aquest país nostre que, ara mateix, no gosa pas d'una espectacular salut, haurem perdut la lluita per la nostra identitat. Crec que d'això tots en som conscients, ara bé, se'ns sol oblidar que les conseqüències de fer Montilla president no acabarien amb la retirada de la senyera del nostre sistema moral i, a la llarga, del balcó de la Generalitat on de moment oneja i s'estendrien ràpida i perillosament cap a d'altres camps. Perdríem el nord en l'economia, ja prou maltractada pel tripartit de Maragall i ens lliuraríem a l'horror del socialisme i la intervenció Estatal. Ens abocaríem a una política de tolerància i multicultuuralitat que, òbviament, reportaria conseqüències negatives tant com per a nosaltres com per els nouvinguts. Renunciaríem a l'actitud dels caps ben alts i el pas ferm per endinsar-nos en una moral derrotista i extremadament conformista. No ens emmirallaríem pas amb qui correspon i cercaríem els nostres models en experiments fracassats en el passat. Montilla és d'Iznájar i socialista, a més. La cosa primera és inevitable i, pots comptar, hi ha gent que és de molt més lluny i això de la procedència ho ha solucionat amb un perfecte català i una magnífica predisposició per la feina ben feta i els agraïments, la segona és ja molt més seriosa i sol tenir pitjor remei. Fer Montilla president serà dir adéu a gairebé tot el que fins ara hem aconseguit, serà dir adéu al sector privat competitiu i a l'empenta empresarial, serà pactar amb Iniciativa donant més importància als animals i a les plantes que a les persones. Tant se val si et sents català o espanyol si juguen amb els teus calers. Serà molt greu tot el que passarà, ja en pots estar segur, si no estem alerta i fem Montilla president.

1 Comments:

Blogger Guillem Casas said...

Quan anava per la mitat de l'article ha començat a sonar Happy i m'he perdut, jeje. Però estava d'acord amb el que deies fins a aquell punt i com que se que fins al final és una crítica a Montilla, m'hi sumo.

"...I'm happy with you in my arms..."

9/29/2006 12:59 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home