Fer cas dels millors (II)

Però el que la cultura musulmana necessita són llibres, telenovel·les, poesia i cançons que mostrin què ocorre en realitat y que sàpiguen burlar-se dels preceptes religiosos, com per exemple passa a Costums i usos en l'islam o Guia per a l'educació islàmica. El llibre Una mirada de l'infern en què se'ns explica el que ens espera al més allà, podria ser una fantàstica parodia adaptada al cinema. Tan aviat com aparegui La vida de Brian, amb Mahoma al paper principal, sota la direcció d'un Theo Van Gogh àrab, haurem fet una gran passada endavant. I un Like a prayer d'una Madonna marroquina? seria factible en el món àrab un director de cinema com David Potter, que fa una película en la que apareix la marca del llapis de llavis d'una dona àrab al coll d'un general iranià? La burla és una necessitat amarga, però ha de tenir lloc. Vull a Mahoma com un veritable personatge, amb les seves nou dones, a una pel·lícula com Ben-Hur. Els poetes àrabs pensen que ells poden escriure millor poesia que Shakespeare. Però, on és el Romeo i Julieta islàmic?

Fragment de De Maagdenkooi (La gàbia de les verges) de la brillant política i escriptora d'orígen somalí Ayaan Hirsi Ali.