Acudit per economistes (especialment dedicat als meus ex-companys de classe)

Diu que després d'un naufragi es trobaren sols en una illa deserta un físic, un químic i un economista. A mesura que passaven les hores començaven a tenir gana i, tot regirant entre les restes del que anteriorment havia el vaixell en què viatjaven, van trobar tot un carregament de llaunes de tonyina. Salvats! Però, és clar, calia obrir les llaunes i seria força difícil sense cap estri. Com que els tres homes eren ben instruïts van decidir donar-se uns minuts per a reflexionar i cercar alguna manera d'aconseguir obrir el recipient on es trobava la seva salvació.

D'aquesta manera el físic digué el següent: "Bé, simplement hem d'exercir una força equivalent a 25 vars sobre dos punts oposats de les llaunes per a que l'aire es vegi forçat cap a l'exterior i la tapa salti."

El químic comentà: "Bé, podríem barrejar la sabia d'alguna d'aquestes plantes tropicals amb aigua de mar i un poc del meu preparat per les lents de contacte, generant un àcid corrosiu que desfarà la tapa de la llauna"

L'economista, amb gest circumspecte, inicià: "D'acord, suposem que tenim un obrellaunes..."