De les coses petites

Diu el senyor Springsteen que de les coses petites n’arriben un dia les grans i bé deu ser cert. I això és el que penso sempre quan m’espero algú, en aquells minuts de solitud abans d’un sopar que es preveu gloriós, aquella copa al racó del Tirsa abans que arribi el Salvador. Avui t’espero escrivint això en una taula modesta de la biblioteca de la facultat, saludant els companys que van passant i fent-la petar una estona però pensant sobretot en el dinar que ara tinc amb tu. És qüestió de fe i d’esperança, d’establir un ordre i que tot funcioni, telefonar-nos i dir l’hora i que tot vagi rodat i suau. De les coses petites n’arriben un dia les grans i és d’aquestes esperes que sempre he tret el millor profit. Seure a les taules del vestíbul del Caelis i fer una copa de xampany mentre arriben els teus amics és la millor entrada, el millor preàmbul d’una nit que serà llarga i acabarà sent una continua rialla quan el Manel vagi servint la darrera copa i esperem que el taxi no arribi mai. De les coses petites n’arriben un dia les grans com de les olives esferificades a la terrassa del Bulli arribà ja ben entrada la nit el bis de Wan-Ton. Ara t’espero i sembla que el temps no corri perquè sé que ens ho passarem bé, no anirem pas a un bon restaurant avui, perquè les circumstàncies de temps i d’efectiu no ho permeten, però tant és perquè t’espero amb la mateixa il·lusió. I és veritat que avui serà una cosa petita, però arribarà la gran, la nit que sopem tu, els nostres dos vells amics i jo a Harvey Nichols i veiem els llums de Knightsbridge des de la finestra, amb tota aquella màgia de la nit de Londres sobre Chelsea. El senyor Springsteen diu que de les coses petites n’arriben un dia les grans i, si ell ho diu, és impossible que les coses vagin d’altra manera.