El camí

És en l'hora freda que precedeix l'alba, quan un calfred et recorre el cos a través de l'espina dorsal, que has de marxar. Serà quan més negra sigui la nit i més brillant el cel, quan els estels signifiquin molt més que boles de gas cremant a milers de milions de quilòmetres de tu, que sabràs que ha arribat l'hora de partir. Els camins del destí són insondables però ets tu mateix que els ha de descobrir, minut a minut. La travessia de mil milles comença amb un sol pas, i ets tu que l'ha de donar. Moltes coses quedaran enrera i les enyoraràs, serà complicat al començament però quan el sender és llarg i tortuós cal no mirar enrera i ensenyar les dents, notar com la força i les ganes de fer les coses bé van poc a poc arribant i transformant-se en fe. Ara ets tu i el món, el teu moment. En aquesta cruïlla es decidirà si seràs vençut o vencedor, recopila tot el que puguis, que el bagatge sigui tan gran que t'arribis a plantejar la possibilitat de no tornar. En aquesta cruïlla veuràs si seràs un dels que farà girar el planeta o seguiràs arrossegant-te al ritme establert fins el dia de la teva mort. Camina, perquè és la teva última oportunitat, tot el que has volgut, tot el que has estat, oblida-ho ara perquè poc importa ja. Sents una llàgrima que rodola galta avall, esborra-la d'un cop de mà, alça la vista i mira endavant, els primers raigs del dia il·luminen el camí i ja tot és molt més clar. Notes la força i la passió, de fet, penses que ets immortal i que no hi ha qui et pugui anul·lar. Penses: "bé, aquest és el camí i arribaré fins al final". No dubtis, no tremolis per molt fred que sentis, tu sol tens més força que tots els que s'han quedat plegats. Tu ets el valent i ells només uns tristos covards. Força i fins aviat. Serà en l'hora freda que precedeix l'alba que ho sabràs, tancaràs amb força la porta de casa i al pany hi haurà una nota on dirà que el camí fa pujada i me'n vaig a peu.