Fragments del meu dietari personal (I)

Tot just ara, a quarts de quatre de la matinada arribo a casa. La previsió de la nit no deixava entreveure res de bo i finalment ha estat força divertit. Amb els amics del barri hem acabat parlant de criatures abissals i de la nostra ferma creença en l'Atlàntida i el monstre del llac Ness. Ha estat tot sense aquella hilaritat de vegades, ha estat una conversa revestida de certa serietat. També han vingut les noies, la L i la P, i amb elles hem discutit sobre actualitat, immigració, bàsicament. Elles han fet l'habitual i impertorbable defensa dels tòpics en favor de la multiculturalitat i nosaltres hem esgrimit els clàssics arguments de liberal amb sentit comú. Tot plegat interessant tot i que m'he trobat una mica encarcarat en el moment de llençar els arguments definitius.

Aclareixo que aquest és el fragment d'un dietari que recentment he començat a escriure i que, efectivament i com ja haureu vist, no és més que una còpia dels que habitualment fa en Valentí Puig.