El meu amic David

A aquestes alçades ja tots sabem que els límits de l'estupidesa femenina s'expandeixen infinitament al llarg i ample de l'univers, però, si algú encara no ho tingués del tot clar només caldria que es fixés en el meu amic David. El David és un paio fantàstic, un tipus viu, solvent, que té aquella fredor que a mi tant em manca i que tant envejo de vegades, té aquella habilitat de síntesi i d'anàlisi que el fan un noi molt i molt eficient. El meu amic David és magnífic, divertit, agosarat quan cal, moderat quan la resta diem barbaritats i guapo, cony, molt guapo. I el drama és que el David no té noia i jo no sóc capaç d'entendre-ho. Qui anteposa algú altre a ell? Com gosen? Les dones són estúpides, per definició, i no em val cap excusa mentre el David segueixi solter i sense compromís. L'economia, el màgic funcionament del mercat, fins i tot, falla. Com és possible que no s'estirin totes dels cabells per aconseguir-lo, per fer-lo seu, per endur-se'l al llit i allà on calgui. Un bé de luxe sense demanda? Què està passant? El meu amic David és tan espectacular que he arribat a perdonar-li dos defectes que són, usualment per a mi, qüestió de menyspreu: és matemàtic i espanyol. Però és que fins i tot això ho fa amb una classe tan delicada, tan senyorial, que he hagut d'empassar-m'ho sense més. I algunes nits ens cuina i aleshores ja ens emocionem, reminiscències d'un avi que va ser chef al Ritz. El meu amic David és un tipus genial i les dones sembla que no se n'adonen. Copilot oficial del meu cotxe, confessor habitual, assessor en gairebé tot. Si jo fos dona ho tindria ben clar i sabria ben bé com ho hauria de fer per a que tot anés bé. Perquè el meu amic David, tot i la mirada de gel amb la que et deixa glaçat, tot i l'excelsa superioritat que és en ocasions obscena, és, sens dubte, el millor que cap dona mai podria demanar. Ell és el meu amic David i serà sempre molt millor que tu. I que jo.