Nit al Majestic

A la porta del Majestic la Mercè Pujol em deia que havíem fet alguna cosa malament. Jo crec que no, he vist una campanya solvent, amb un Mas pletòric i un David Madí molt eficient i encertat, un electorat movilitzat i tota la il·lusió que hi hem pogut posar. El problema sembla més greu, hem guanyat les eleccions per golejada i, tot i així, serà molt difícil que governem i, si ho fem, serà lligats de peus i mans. Més que Convergència contra tots, el panorama és de tots contra Convergència i realment sap greu veure la cara del Jordi De La Torre i el Guillem Laporta, de tots els amics de la JNC que han treballat dur aquests dies i avui s'han atrinxerat als col·legis electorals per fer la feina bruta. Sap greu veure com havien posat tota la fe i ara, tot i obtenir uns resultats magnífics, ens quedarem amb la cara de pallasso veient com en Carod i en Montilla desballesten la Generalitat. M'assegurava la Mercè, també, que el problema ha estat que Esquerra ha aconseguit uns bons resultats i jo li he dit que no ho crec pas que el problema siguin ells. Esquerra és un partit simpàtic i una bona part del seu electorat volia que avui en Mas escombrés el PSC, no havien previst que el seu vot ens faria falta per guanyar sobradament i potser ara els dirigents independentistes creuran més profitós per ells que sigui president un paio que és d'Iznájar. En fi, no va anar tan bé com esperàvem, no va anar tan bé com volíem, i ara ens esperen quatre anys ben durs i la sensació és que el túnel serà llarg perquè entre espanyols que deixem votar i catalans que posen a Convergència dins d'un clixé artificial serà molt complicat tornar a on hem de ser. Bé, esperarem al peu del canó, esperarem que d'aquí quatre anys al Majestic no s'hi passegin cares tan llargues. I tranquil·la, Mercè, que tu has treballat com calia, tu i tot el partit. El problema no el tenim nosaltres, el problema es un país que hi ha al costat.