Bacardí amb Cola

Les llums s'apaguen i s'encenen en la foscor, tornant boges les meves pupil·les. No sé què faig aquí, en aquest mercat de carn i sexe on l'objectiu és un de sol. Ballen, tots, com hipnotitzats per una música que no puc desxifrar, que s'escapa a la meva òrbita de coneixement i tolerància. Estic aquí, assegut al sofà del racó de la pista, però molt lluny en el pensament i els actes, intentant buscar un clau on aferrar-me, un lloc on aixoplugar els meus principis. Sempre he valorat l'ordre i la integritat de l'individu, he cregut fermament que valia més la pena lluitar per aconseguir les coses que no pas seguir el camí fàcil i conformar-se. Sota aquestes pampallugues, dins l'oblit, tot és diferent i els peus marquen involuntàriament el ritme d'aquesta melodia inacabable. Busco una mirada amable entre els rostres alienats però no hi ha res ni ningú. He sentit la teva olor i m'he girat de seguida, però he recordat que ja dormies i era impossible que fossis allà. Arreu s'exposen cossos com si fos el peix fresc a les subastes marineres a les llotges dels ports del sud, sempre hi ha qui compra. Jo sec i penso en d'altres móns, en d'altres vides que podria haver viscut però tampoc no hi trobo gaire sentit. Sóc jo, tal com he volgut ser, tal com he cregut que havia de ser, i encara estic aquí. I'm still standing. Aquest local és efímer i aquests llavis també, aquests cossos que es refreguen marxaran però jo encara estaré aquí, amb una pila de coses a dir, amb foc a la gola que escopir, amb totes les eines per construir. Com aquestes llums que s'apaguen i s'encenen, tot s'acabarà. M'aixeco i vaig a la barra, demano una copa i torno a seure al sofà. Miro al voltant i admeto que vaig triar un altre camí, sec i em sumeixo en la immensa calma del Bacardí amb Cola que bec.