Ho ha tornat a fer

Ho ha tornat a fer perquè és el millor i està a anys llum de distància del següent. Arribes al Sant Jordi i ocupes el teu seient content perquè saps que tot anirà bé. Comences a rebre trucades i busques amb la mirada tots els teus amics i familiars que campen per un o altre lloc del recinte. S'apaguen les llums i ja està, en Bruce és a l'escenari i aquesta ciutat és petita, massa petita per suportar la grandesa d'aquest senyor. No és pas culpa nostra, cap altre no ho pot fer. Un a un van caient els temes, poc importa quins perquè tots són enormes però destaquen revisions de vells clàssics propis com Growin' Up, The River o Open All Night i la segona lectura de cançons tradicionals com Jacob's Ladder o O, Mary, Don't You Weep. La força que es desprèn de l'escenari sembla suficient per a fer un món millor, per a reforçar la malmesa fe en nosaltres mateixos. És impossible reprimir el desig de trucar a la gent que no ha pogut venir per compartir ni que sigui un poc de tota la màgia. A un artista d'aquesta talla no li demanes més que la seva entrega total en la feina, així que ets prou content amb l'habitual "Bona Nit Barcelona", però com en Bruce és d'altra pasta encara té els sants collons de dir "Gràcies Catalunya" i el Sant Jordi s'ensorra. I encara més, dedica Land Of Hope And Dreams, cançó preferida de qui escriu, a Barcelona i acaba el concert amb una senyera al coll. Festa. Quan s'acaba al show un servidor baixa a la pista a saludar tiet i tieta, Jessi i Sergio i es fon en una abraçada amb el seu blood brother Guim que avui ha estat l'home més feliç del món. Tothom somia, encara, però això d'aquesta nit ha estat molt més gros que un simple somni.. Et vas trobant més gent pel camí i tothom sembla igual de convençut i de content, així que no deus ser tu que t'equivoques. En Bruce ho ha tornat a fer perquè és el millor i, alerta, que ja ens ha avisat: Ens veiem tan aviat com puguem. Aquí estarem.