Els teus amics

Hi ha els amics del barri, els amics que sempre, absolutament sempre, han estat al teu costat. Amb la majoria no hi tens res a veure i, si fos ara que us haguéssiu de conèixer no en faríeu res de res. Però sempre han estat aquí, cada tarda del món els has vist i has fet amb ells des de les ximpleries més grans fins les gestes més memorables. Passen els dies i els anys però certes coses no canvien mai. Et fas gran i coneixes gent aquí i allà, alguns són com tu i penses que potser seran aquí per tota la vida. De moment, però, l’únic que has tingut tota la vida han estat els teus col·legues del barri. Hi ha qui marxa i qui es queda, però en el fons saps que ells estaran sempre amb tu. No entens en què s’han convertit, des de petits heu anat plegats i heu crescut i us heu fet absolutament diferents. Ells tampoc no t’entenen, no t’entenen gens ni mica, però et fan costat i intenten aprendre de les teves peculiaritats, aguanten la teva pedanteria i les teves novetats. Tu els aguantes a ells fent el ruc d’una punta a l’altra de la ciutat. Hi ha hagut les noies, les carreres, els cicles formatius, els viatges amb d’altra gent, però, tot i així, seguiu jugant plegats els divendres a la nit a ser los faraones de la ciudad. Aquest article no és, ni molt menys, menysprear les noves amistats perquè d’elles, potser, grans coses n’han de venir, tan sols vull dir que hi ha gent que s’incrusta en la teva història i no hi ha, sortosament, forma humana de fer-los fora, des del pròleg fins el maleït final. I ningú no sap perquè, ningú no ho entén molt bé. No cal preguntar-s’ho, tampoc. Saps que ells es trencarien, si fes falta, la cara per tu i tu, que ets l’individu més poruc del planeta i que sempre creus que prendràs mal, fins i tot tu, et trencaries la cara per ells en el precís moment en què calgués fer-ho. Són els teus amics.