Cinema en català

Si fóssim un país normal ens preocuparia poder veure més cinema en versió original. Però no, com que Catalunya pot ser tot el que ens passi pel cap excepte un país normal, ens preocupa –i a alguns molt- que pràcticament no podem veure cinema en català. He sentit de tot, teories conspiratives, bàsicament, que diuen que hi ha pressions d’aquí i d’allà, de l’altra banda i de més enllà, per a que les productores no doblin pel·lícules i tota la cantarella. No ens enganyem, probablement, si no veiem cinema en català és perquè a les companyies no els surt pas rentable, comprensible. Un dels arguments que se sol esgrimir en contra d’aquest últim és el fet que es habitual que es doblin films a idiomes més “petits” que el nostre. D’acord, segurament sí, però penseu que, aquí, el total de persones que única i exclusivament va al cinema si aquest és en català deu ser –desconec les dades- absolutament irrisori i, per tant, si ets l’amo d’una productora d’un altre continent i amb prou esforç situes Catalunya en el mapa, aquests quatre gats se te’n refoten i penses que ja els hi anirà bé, per aprendre castellà. No és que siguin dolents, és que volen guanyar pasta, com tothom. Una altra cosa són aquestes propostes que de tant en tant van sorgint demanant que la Generalitat sufragui els costs d’aquests doblatges. Home, jo crec que l’Estat no ha de subvencionar res i que tota injecció de calers públics és ineficient. Però, escolti, vist el que veiem, subvencionat el que se subvenciona i, tocant de peus a terra i entenent que és molt probable que l’Estat segueixi subvencionant coses per sempre, no em sembla del tot una mala idea doblar més pel·lícules i que, al menys, els nens puguin veure quelcom en català. Altra cosa ja serà veure què en pensen, ells, que, al menys al meu barri, dominen la llengua de Cervantes millor que ell mateix.