La humanitat

Rebem una educació misantròpica, des que entrem a l’escola fins que arribem a la universitat. I una vegada ets a les facultats, ja pots resar per a que et toqui algun professor que no segueixi en la mateixa línia. Es tendeix, sempre, a desmitificar els grans personatges de la història, a destapar els seus vicis ocults i a justificar les seves gestes en les clàssiques teories conspiracionistes que avui en dia són l’argument base de tota teoria antiamericana. És habitual desprestigiar la imatge de reis i senyors, de grans inventors o polítics, de totes les personalitats transcendents. S’acostuma a assegurar que tot el que feien ho feien per a benefici propi o que, per fer-ho, van haver d’aixafar col·lectius sencers. Segurament és així en la majoria dels casos, probablement l’egoisme d’uns ha estat el motor de la humanitat i el que l’ha fet avançar a base de gestes i descobriments, de batalles o de cossos de legislació. El que és estúpid és treure importància a les fites de la nostra història basant-se en què aquestes accions no es van dur a terme per voluntat pura i angelical sinó per tàcits interessos ocults. I és estúpid fer-ho perquè, al capdavall, fos com fos, sigui com sigui, són aquests els events de la història. I d’aquestes efemèrides venim i som, i si tenim avions que creuen el cel, i si tenim roba que ens encanta i ordinadors i Internet és gràcies a la humanitat, a la civilització que durant segles ha anat cuinant el nostre futur. A ulls de la docència catalana, a ulls dels moderns antisistema, ningú no fa res de franc i tothom és egoista. Bé, d’acord, és possible que Amèrica salvés França dels nazis per interessos propis i és possible que la història es mogui a causa de l’autointerès. També és veritat, però, que ara vivim molts més anys i ho fem millor. Així que, per què no podem tenir una mica de fe en la humanitat?