Això no és Nova York (II)

Això no és Nova York, així que, en comptes de travessar la Cinquena per la 57, he travessat Diagonal per Entença. Després, Santa Fe de Nou Mèxic a la dreta i aparco just a la rotonda de Ganduxer. Ja sé que podria haver vingut caminant però, escolta, sóc un detectiu privat. La senyora Puig treballa a un edifici que toca amb el Via Vèneto -bé, això de treballar és un dir, és clar- fent de directiva de no sé quina empresa dels collons. Cada dia a quarts d'onze el negre dels 27 l'espera a la cantonada del DIR i agafen un taxi que els du vés a saber on. Avui serà la primera vegada que els segueixo. Han agafat Diagonal fins Macià i després Tarradelles a la dreta, han baixat del taxi poc després, davant d'un hotel·lutxo de mala mort. Quins collons, també, venir a cardar a un niu de cuques tenint un àtic de la hòstia a Pearson. En fi, capricis de rics, suposo. Em faig el despistat i demano un gintònic al bar de l'hotel mentre espero que baixi aquell parell. Apareixen de nou en una horeta, no està malament. Amb tota la cural que pot tenir un detectiu decadent com jo, faig un parell de fotos d'amagat, mentre baixen per l'escala agafats de la mà i un parell més mentre pugen al taxi. La meuca torna al seu lloc de treball i el taxi segueix amb l'armari de 2x2x27 a dins. El segueixo. Travessem la ciutat, i el meu nou amic baixa del taxi davant dels pisos nous de Diagonal Mar. Una dona d'entre 45 i 50, rossa i amb roba cara l'espera dins d'un portal. No triguen en posar-se mans a la obra allà mateix. Pobre Silveri Puig, la seva dona no solament li fot les banyes sinó que, a sobre, paga . Suposo que per això mai m'he casat, perquè són totes unes putes i perquè jo em volia casar a Central Park. Però, és clar, això no és Nova York.