Article 47 CE. Habitatge

M'importa un rave el que digui l'article 47 de la Constitució, la veritat, però el podem analitzar, si volen. L'article 47 està inclòs dins el capítol tercer del títol primer, que es dedica a establir uns principis rectors de la política social i econòmica, és a dir, que declara Espanya un país comunista. Cosa que, d'altra banda, ja tots sabem.
L'article declara alegrement que tots els espanyols -no diu res dels estrangers tot i que la jurisprudència del Constitucional ja hi ha posat remei- tenen dret a un habitatge digne i adequat. Enlloc no es defineix cap dels dos conceptes. I remarco això perquè hi ha alguns que s'han pensat que un habitatge digne i adequats té 200 metres quadrats, està a l'Eixample i no el comparteixes amb ningú.
Després d'això ja arriba el deliri, l'articulot en qüestió diu que els poders públics hauran de promoure les condicions necessàries per l'exercici d'aquest dret. Això vol dir que l'Estat pot posar la seva bruta grapa en un mercat lliure on oferents i demandants acorden un preu. Vol dir, també, que algú creu que un constructor abaixarà els preus de la seva producció si l'Estat li ho demanà i que seguirà llevant-se cada matí per treballar. Bravo.
Després de la primera traca, el legislador constituent es va animar força i va dir que l'Estat també hauria de regular l'ús del sol i evitar l'especulació. Patapam! Així, que si jo -lliurement- pago el preu d'un pis i espero que es revaloritzi per vendre'l, això és una fallada dels poders públics, que no ho han aconseguit impedir-ho.
Resulta tan senzill entendre que l'Estat no n'ha de fer res, del mercat de l'habitatge, que no sé ben bé ni com expressar-ho. Bàsicament, la intervenció de l'Estat representa que algú perd per alguna banda.
L'article 47 de la Constitució ha esdevingut l'escut perfecte per tot quant idiota que pensa que es culpa de Zapatero que els pisos siguin cars. Hi ha qui construeix i hi ha qui compra, no sé ben bé quin és el paper que el President del Govern pot haver desenvolupat per elevar els preus.I un habitatge digne, com diu en Sostres, és amb els pares i no cal que tingui vistes a la Diagonal. I si el volen, doncs mirin, potser hauran de renunciar al viatge a Londres, el cotxe nou, Internet, sortir de festa dijous, divendres i dissabte i al cine setmanal. Diuen que els seus pares ho van tenir més fàcil, doncs preguntin quines cançons duien a l'Ipod nou que s'acaben de comprar.