Le jour de glorie (14 juillet)

Aquest any serà diferent perquè hi ha en Sarkozy, espero. Un país on el govern t'espolia un 50% del sou no pot ser més que un país terrorista, a no ser que hi hagi torres que s'encenguin a la nit mentre passeges per les places. I tenim una Torre Eiffel que fa pampallugues mentre caminem per Place de la Concorde, i tot queda perdonat. I a més aquest any serà millor perquè hi ha en Sarkozy. Em segueix encantant França, París i el Tour, el Pirineu -molt millor que el nostre- i els Alps que es veien des de l'avió que iniciava el meu primer viatge a Estats Units. França, està clar, és també la crema de cotxes a les banlieu i la gran massa socialista, les revolucions malinterpretades, Marsella. Però hi ha la França esplendorosa que és pur orgull nacional, la França potent que no s'arrauleix, Richard Virenque, Moustaki. La bandera francesa, malgrat tenir els mateixos colors que la cubana, coincideix cromàticament també amb les Barres i les Estrelles. Avui és la festa nacional francesa, i aquest any serà millor perquè hi ha un gran president. Le jour de glorie est arrive -espero i desitjo-.