Això no és Nova York (III)

Això no és Nova York, així que, en comptes de fotre'm un parell de Big Mac's al Mcdonald's de Times Square, després de veure el negrot fer-s'ho amb aquella dins del portal, he anat al Rey del Bocata de Sepúlveda. És un antre brut i ple de gentola, però els entrepans són inimitables i m'encanta la mala llet de la cambrera, em posa, que vols que et digui. Llom, formatge, ceba i bacon, número 13. Impressionant. Me n'he fotut un parell i després he pensat que no tenia res a fer. Bé, més aviat, que no tenia ganes de fer res. M'he tornat al despatx i m'he estirat al sofà, dues horetes de becaina. A la tarda he anat a veure els pares, que ja es pensaven que m'havia mort. La xerrada de sempre, t'has d'afaitar, estàs gros...etc. No ho suporto. En sortir m'he passat per l'Ideal, un parell de gintònics després de visitar els pares únicament responen al protocol. Encara no entenc d'on collons trec la pasta per anar a l'Ideal, però la trec. El vespre de Les Corts m'encanta, així que he deixat el cotxe a Déu i Mata i he baixat tot Numància caminant i he tornat a pujar. Fa més de dues setmanes que no veig cap amic, fa més de dues setmanes que ningú no em truca, estic sol, i faig veure que no m'importa gaire. Ho faig molt bé. A la tele aquesta nit feien futbol, el Barça ha tornat a perdre amb el Manchester i ja és gairebé segur que no passarà a quarts, puta merda. Demà al matí tinc una visita al despatx. Vols-t'hi jugar quelcom a que és un altre marit banyut? N'estic fins els collons, però haig de pagar tot el que dec a la Llimona o el mes vinent no esmorzaré, així que encara no em puc suïcidar. Me'n vaig al llit a quarts d'una, no vull més copes per avui. Aquesta ciutat sí que dorm, te'n recordes o no? Això no és Nova York.