Barcelonisme / Democràcia

El barcelonisme té poc criteri futbolístic, en general. Es mou molt més per estètica i per simpaties, com si el que importés en futbol fos el somriure. Va linxar Louis Van Gaal, l'únic entrenador del Barça -ni Cruyff ni Rijkaard ho han fet- que ha guanyat dues Lligues i una Copa en els seus dos primers anys, simplement perquè no era simpàtic. En canvi, ha pujat als altars gent tan mediocre com Saviola o De la Peña, que no han demostrat cap mena de qualitat futbolística però que eren simpàtics, monos o petits. El barcelonisme no entén de futbol, només d'estètica i impulsos. La veritat és que no m'importa gaire el que pensi una massa social tan gran, però era esgarrifós sentir com es qualificava Kluivert de gran davanter centre quan era, en realitat -i com deia un meu amic- “verí pel futbol”. L'actitud del barcelonisme és el que detesto de la democràcia, es deixa en mans d'una massa no experta en el tema i que vota per somriures i altres variables irrellevants els nostres governants. El barcelonisme té poc criteri futbolístic, i el poc que té és erroni en general. Larsson va ser un gran jugador per l'equip, però la seva primera temporada va estar lesionat i gairebé no va jugar, en canvi, era un idol per l'afició. Gudjohnssen, segurament millor que el bó de “Henke”, ha rebut en canvi la rebuda oposada. El barcelonisme és una afició tan poc entesa i racional que aplaudeix les carreres innecessàries de Puyol, que l'únic que fan és restar energia a l'equip, i que creu heroic que algú jugui lesionat, quan l'únic que pot passar és que la lesió empitjori i el temps de recuperació sigui més gran. El barcelonisme em recorda molt la democràcia i no m'agrada gens. El meu consell és fotre fora Messi, Ronaldinho, Puyol i Eto'o i que a les generals votin CIU o el PP, poden estar segurs que poca gent el seguirà. Barcelonisme, democràcia.