Com arribar a E-Street (45 rpm Single Edition)

Per arribar a E-Street cal endinsar-se en la terra de l'esperança i els somnis, una mica més enllà de la desena avinguda, justament on acaba la carretera del tro. Només la gent amb fe pot arribar-hi i, quan hi arriba, s'hi queda per sempre. A E-Street, el temps s'ha aturat en algun dia indeterminat d'estiu de principis dels anys 70, una lleu brisa atlàntica regira els cabells d'Spanish Johnny i Puertorican Jane, que recorren el carrer en un vell Chevrolet cremat amb una inscripció al capot on s'hi pot llegir clarament “Nascut per córrer”. Si volen arribar a E-Street preguntin per l'home que salva vides d'ànimes solitàries, tothom sabrà indicar-los el camí. És molt fàcil arribar-hi des d'Atlantic City i des de Manhattan, la terra de la jungla, quan arriba la mitjanit i els nois negres de Harlem canten la seva serenata. Hi ha gent que neix amb una bona vida i d'altres que han de lluitar per aconseguir-la, però tots poden ser amics si es troben al final d'un llarg viatge recolzats en les parets de les boniques cases d'E-Street, més enllà de la foscor als afores de la ciutat. Hi ha un negre de dos metres que toca el saxo de l'eternitat i un paio que fa tombarelles amb la seva guitarra. Hi ha moltes maneres de transformar un dia solitari en un de soleiat, però a E-Street hi ha un home que toca el timbal que els indicarà el camí més ràpid a la llum del dia. Si cal, condueixin tota la nit en un cotxe robat fins la platja d'Stockton Wings, algun amant desesperat els mostrarà el camí. El só d'una vella guitarra els guiarà fins l'heroi local, que els rebrà amb els braços oberts i el somriure ample mentre es mou al ritme del ball d'E-Street. Encara no saben com arribar a E-Street? Tranquils, només han de tenir una mica de fe, hi ha màgia en la nit. I, si sintonitzen bé el dial, sentiran la Ràdio d'Enlloc dient que arribarà aviat.