Estat i control de mercaderies

Treballo a una empresa que es dedica a distribuir aliments arreu del planeta. Els que no hi hagin treballat, en un lloc així, no s'imaginen la quantitat de paperassa burocràtica que -malgrat els beneïts mercats globals- s'ha de seguir emplenant i enviant a centenars de números de fax per a que els senyors de les duanes ens deixin seguir amb el nostre honrat negoci. Com que, a més, sóc el pringat de l'empresa, recau en mi l'obligació d'elaborar tota aquesta documentació infumable. Fins i tot algunes vegades m'ha tocat sortir de l'oficina amb el cotxe per dur contrarrellotge alguns d'aquests certificats de vés a saber què als frigorífics on s'estava carregant la mercaderia. Bé, no em queixo d'haver d'emplenar aquests papers, és la meva feina i per això em paguen, em queixo de la realitat que motiva aquesta tasca. Per quins set sous els Estats han de controlar la mercaderia que circula d'una banda a l'altra del planeta? Mirin, aquests tràmits encareixen la transacció i per tant el preu final dels productes. És cert que hi ha gent que tenim una feina gràcies a això, però el motiu continua sent descaradament absurd. Qui és un Estat per controlar si el peix que JO menjo i JO compro és bó o dolent? Si realment em preocupa això i estic disposat a pagar un plus per assegurar-me que menjo productes de qualitat contrastada, compraré a l'empresa que m'ofereixi unes garanties. És a dir, compraré a una empresa que faci passar tots aquests controls i empleni tots aquests papers -que ara són obligació- per la pròpia voluntat d'oferir al client aquest servei. I si no vull, si prefereixo arriscar la meva salut en pro d'un producte sense controlar i, per tant, més barat, per què l'Estat no em deixa? Quan em va preguntar, l'Estat, si jo volia gaudir del poder monstruós dels seus llargs passadissos en edificis grisos per empassar-me un filet que hagi passat tots els controls de qualitat? I per què me n'haig de fiar, d'aquests controls i no d'uns altres? La vella història de sempre.