A l'altra banda de la muntanya

Ens trobarem a l'altra banda de les muntanyes, en l'inici del capvespre roig. Ens trobarem a l'altra banda de les muntanyes i ja no ens tornarem a separar. Hem recorregut per separat un llarg camí sense mirar mai enrera, però aviat arribarà l'hora en què els núvols es llevin d'aquesta vall de llàgrimes. Les perseguirem fins l'altra banda de la serralada i allà, per fi, podrem descansar. Quan et trobi a l'altra banda de les muntanyes la meva vida haurà estat completada. Pels enfangats camins que recorren la carena, el precipici sempre tan a la vora, sempre tant a punt de caure. El perill no haurà passat fins que ens trobem a l'altra banda, on diuen que hi ha una brisa fresca que ho envaeix tot. Ja no m'interessen gens aquesta brisa ni aquest fred, perquè el cor em diu que ets a la vora, només haig d'arribar a l'altra banda de les muntanyes per poder-te abraçar per sempre. Aquí el riu flueix de color negre, tenyit per la maldat antològica de tot el que sempre ens ha envoltat. Si hem estat prou forts per resistir-ho, amor, aquesta abrupta serralada no podrà deturar-nos. Jo vull ser per tu i tu vols ser per mi, només cal que travessem a l'altra banda. Em miraves sempre com si fos la darrera vegada, no vull sentir els teus ulls així sobre mi mai més, perquè a l'altra banda de les muntanyes, on el sol no és mai tan fort com per cremar-nos la pell, no hi ha mai una darrera vegada. Som-hi, a l'alba haurem d'abandonar aquest infern per sempre, haurem de carregar-nos l'esquena amb el que sigui imprescindible i, al vespre, quan una lleugera pluja acaroni els nostres rostres, sorgirem d'entre la boira per fondre'ns plegats per sempre. Som-hi, només cal que travessem a l'altra banda de les muntanyes. Des d'aquesta maleïda vall de llàgrimes i dolor, fins la dolçor de l'altra banda de la muntanya.