El Pep i la Gemma

Mirin, tal i com darrerament estan les coses al meu cervell, i tenint en compte la força argumental del que llegeixo i penso seguir llegint, els elogis vers els altres seran cada vegada més escassos en aquesta web. I, és clar, com més escàs és un bé, més preuat resulta, i, en aquest cas, més sincers i menys superficials són els elogis. Així que considerin com molt valuós i sincer l'article d'avui. L'article d'avui tracta dels meus tiets, el Pep i la Gemma, que més que tiets m'agrada dir amics. El Pep i la Gemma són els meus tiets, és veritat, però de tiets en tinc molts i d'amics no tant, per sort, així que el Pep i la Gemma són tiets i amics, a banda de fotògrafs particulars, proveïdors de canelons, companys de viatges i de concerts, qui sempre trobo a la meva esquerra a Luz de Gas i -molt important- els qui més Guiness han empassat amb mi a Londres. El Pep i la Gemma em doblen l'edat, com ja he dit, però lluny d'instal·lar-se en la mediocritat de la rutina han decidit mantenir un esperit jove i una mica aventurer, inquiet, i això m'encanta. Ben curiós, viatjar amb algú que et dobla l'edat i que aquest sigui un detall imperceptible en el discórrer de les jornades. És ben curiós tenir uns tiets que no solament veus pel sopar de Nadal i altres dates perfectament prescindibles. I és que ja ho son, de ben curiosos, els meus tiets, els meus amics, el Pep i la Gemma, la Gemma i el Pep.