Patada al cul a les generals

Les primeres hores del 9 de març les passarem a un avió, i tant que sí. O es pensaven que ens quedaríem a votar? Arribats al punt on som, amb uns programes electorals netament impossibles de diferenciar els un dels altres i, el que encara és més greu, defensats per una sèrie de candidats tan grisos i tan plans que fan venir son, tenir un vol a l'estranger el dia 9 de març és sens dubte el millor que ens podia passar. Si sabessin com n'és, de barat, segurament molt de vostès s'apuntarien. No és que no volguem votar, és que no podem votar el que tenim, per respecte a uns valors fonamentals de consistència i integritat. Els ultraliberals com nosaltres no podem votar a cara descoberta cap dels candidats i seguir escrivint el que escrivim, seguir defensant el que defensem. És per això que ens hem alegrat tant, el Casas i jo, de la feliç coincidència del nostre vol perquè, encara que al final algun rampell ens fes votar per correu el partit que pogués minimitzar el dany, no serem aquí per presenciar aquest dia fatídic que serà el 9 de març del 2008.