Sarrià

El meu barri moral és Sarrià. A banda de Manhattan, s'entén. Sarrià és el meu barri moral per les braves del Tomàs, perquè és un poble insertat a la gran ciutat, pels vespres de primavera a la sortida de ferrocarril de Mare de Déu de Núria, per les nits de pluja arrecerats al billar del Sotavent, pels concerts a Casa Orlandai. Sarrià, com un oasi de tradició en la terrible Barcelona. Quan estàs fart dels carrers bruts i desordenats de l'Hospitalet sempre pots pujar a fer una cervesa a Sarrià. Sarrià entre setmana, un vespre de dimecres i un pica-pica improvisat. Qui no té amics a Sarrià està perdut, perdut en la misèria de no poder-hi anar en qualsevol moment. Sarrià és el meu barri moral. Sarrià, per Via Augusta, per Major, per cal Guim, per retrobar-nos amb el Serx ara que se'ns ha fugat, perquè em dona la gana. Si vas per Sarrià hi haurà el Casas, i després s'apuntaran a la cervesa el Vilanova i el Cervera, en la més estudiada i agradable de les rutines. Sarrià, com un oasi del que no voldria marxar, com un paradís al que anar a parar. Des del més terrible de la ciutat fins el refugi de la glòria i la pau de Sarrià. Sarrià, com un llum encès per guiar les passes de la teva vida. La prevista calma de Sarrià, l'agradable brisa d'estiu que ja s'acosta a Sarrià. El meu barri moral. Ens trobarem, aquesta nit a Sarrià...