Escriure, ganes, disculpes

Fa poc, la sempre sensacional Maria parlava de la falta de ganes d'escriure. Com a la Maria li passava fa uns dies, a mi les ganes m'han passat, però des de fa uns mesos. Ja ho hauran notat. I això de la Maria, doncs bé, era una cosa temporal, perquè ella sempre té coses que li interessa explicar i ho fa molt bé. Quant a mi, crec que la cosa ve de més lluny i que sento que no tinc gaire res a dir i que el poc que em queda per vomitar ho deixo anar sense cap mena de gràcia. I no és que jo sigui un perfeccionista, justament, però no m'agrada que les coses semblin estar a mig fer. Potser aquesta manca de ganes és un reflex del que duc a dins, potser aquests destartalats escrits són el que jo sóc. Tot són èpoques i moments, diuen, però em sembla que aquesta ja fa massa que dura. I em preocupa. La Maria deia que li havien passat les ganes, però va tornar tan brillant com sempre. No crec que sigui el meu cas. Potser la creativitat està dins d'un dipòsit que no es pot tornar a omplir, i potser el meu tenia molt poca capacitat i la vaig deixar anar de cop, animat pel fragor de la batalla. El Salvador em va demanar d'escriure cada dia, i ho vaig fer amb moltes ganes durant un temps. Crec sincerament que no em va sortir gens malament, però, de cop, ja no tenia coses a dir i les que deia no podien interessar a ningú per la baixa qualitat de les formes. El Salvador escriu cada dia des de ja fa molts anys, i potser els seus escrits t'agraden molt un dia i el següent no tant, però en cadascuna de les seves línies s'hi respira el geni que du a dins, la gràcia que mai no perd ni perdrà. Quant a mi, està clar que no sóc un geni. I cada cop em sembla més evident que m'he begut la creativitat d'un sol glop. Suposo que, com a mínim, haig de demanar-los disculpes per tota la merda infumable que darrerament vinc publicant.