Democràcia...

Símptoma de la innegable immaduresa democràtica d'aquest cau que és Espanya és l'enrenou de ca l'ample que s'ha organitzat al PP després de les eleccions. Tota la sorpresa que han generat en els mitjans de comunicació espanyols les desavinences entre Rajoy i Aguirre és la prova que aquest Estat encara no ha passat ni el període de prova. Lògicament, en un partit de les dimensions del PP hi conflueixen diversos corrents ideològics i, naturalment, cadascun d'ells tindrà els seus partidaris i detractors. Al PP, d'entrada, hi ha en Rajoy personalitzant el conservadurisme i la moderació més fastigosa i de l'altre Aguirre liderant el que podríem, amb molta cautela, anomenar la facció més liberal. I ara s'estiren dels cabells i tots dos intenten demostrar que la seva visió és la millor. Fantàstic, no? Doncs no. No oblidin que això és Espanya i que la sola menció de la paraula “primàries” fa contraure els músculs de la cara a més d'un. Ja sé que acabo sent pesat amb el tema, però és que no ho puc evitar. Veig com s'escupen a la cara Obama i Clinton i se'm cau la baba. És el que em sembla més normal. Un partit amb milions de votants ha de tenir, gairebé per força, diferents idees encarnades per diferents persones. I passat pel filtre de la democràcia això s'ha de canalitzar en unes primàries. But this is Spain i si en un partit hi ha desavinences no hi ha democràcia sinó sorpresa, but this is Spain i si en un partit hi ha desacord això no es potencia sinó que s'intenta silenciar. Doncs ells sabran, a mi me la porta fluixa, la veritat. Per cert, si poden, votin McCain.