Backstreets en profunditat

Un lector em demana la meva opinió sobre el sexe de Terry, de Backstreets. Aquesta és una de les preguntes relacionades amb la interpretació de cançons del Boss que més vegades m'he fet. Com ell bé apunta, Terry és tant nom de noi com de noia i, per tant fa de difícil esbrinar. Però si anem al fons de la qüestió, a la interpretació de la lírica de la cançó, potser podrem arribar-ho a definir.

La història que s'explica a Backstreets és bàsicament la de dos amics que, enfonsats en el tedi de les seves vides fracassades, fugen de tot per amagar-se en els carrerons de la ciutat, esperant aquella espurna que ho faci saltar tot pels aires. De nou, la recerca de la llibertat, aquesta vegada entesa com el deslliurament dels llaços que ens lliguen amb el nostre passat i al nostre propi fracàs. Fins aquí és realment poc important que en Terry sigui un noi o una noia i fins i tot podríem valorar la possibilitat que en Bruce triés un nom ambigu a propòsit. Veiem què hi ha més enllà.

La cançó es divideix en quatre escenes força ben definides i diferenciables entre sí. La primera serveix d'introducció i presenta els motius pels quals en Bruce i en Terry fugen a la vella casa de la platja. Parlen d'un amor molt dur i ple de derrota, que pot ser un amor passat, o la referència al seu sentiment general vers la resta de l'univers. A la segona tots dos van a la platja d'Stockton i, si bé és cert que allà és on aparquen els amants desesperats, també ho és que ells seuen amb els últims reis del carrer Duke. Això em fa pensar més aviat en una colla d'amics que passen la nit fent-la petar. La tercera, que té lloc quan en Terry ja ha abandonat la casa i en Bruce, ens dibuixa una vista general de la desesperació de la ciutat a la nit. Hi ha un foc creuat d'acusacions entre en Bruce i en Terry que jo sempre he interpretat com una discussió entre dos amics. La quarta escena, la més íntima de totes, en flashback, és la que més em fa dubtar. Un decrescendo en la intensitat de la música ens obre la porta d'una de les habitacions de la vella casa de la platja. Lying here in the dark you're like an angel on my chest. No sabem si en/na Terry realment recolza el seu cap sobre el pit del Bruce, o si simplement és una figura literària que el Boss fa servir amb motivació lírica. Però el cert és que immediatament després arriba la lletania més amarga de qualsevol de les seves cançons: Remember all the movies / Terry that we'd go see / Tryin' to learn how to walk like the heroes we thought we had to be / And after all this time we found we're just like all the rest / Stranded in the park and forced to confess to go / Hiding on the backstreets. Aquesta darrera concatenació de versos només em sembla dirigible a un amic, a un amic amb qui un planejava compartir-ho tot i finalment t'abandona, potser per una noia, o potser per una pèrdua d'esperança. Fins i tot en la intimitat de l'habitació de la casa de la platja segueixo pensat que en Terry és un noi o com a molt una noia amb la que només hi ha hagut una amistat molt forta. Dos amants no protagonitzen una història tan intensa com la de Backtreets sense fer una sola referència als seus instints. El colofó d'aquesta darrera estrofa i de la cançó és un Terry we swore, forever friends, que en certa manera aclareix les coses.

Aquest dolor tan amarg que en Bruce transmet amb la seva veu durant els més de cinc minuts del tall sempre m'han fet pensar en una amistat entre dos nois. El dolor que la noia produeix en marxar és un altre, és més aviat el dolor de Drive All Night, també molt amarg però sempre amb el toc de dolçor que li confereix la possibilitat d'arreglar les coses. Al final de Backstreets tot està perdut i en Bruce, amagat a la casa abandonada, no veu una altra sortida que seguir esperant l'espurna. Tant és que en Terry hi sigui o no: you can blame it all on me Terry / It doesn't matter to me now. Aquest Bruce instal·lat a la casa de la platja és el Bruce que en el tall següent cantarà Born To Run, perquè encara hi creu, en la seva joventut i en la recerca de la llibertat. En Terry, quan marxa, marxa directament als talls del següent disc del Bruce, Darkness On The Edge Of Town, per buscar la llibertat a través de camins més foscos però potser més reals. Potser Backstreets només té un protagonista, les dues cares d'un mateix esperit, d'un mateix noi. La part que vol créixer i la part que es fa forta a la platja d'Stockton, negant-se a cedir ni un sol centímetre en els seus somnis i les seves aspiracions.