dilluns, d’octubre 27, 2008

Thunder Road en profunditat

Xerro, entre copa i copa, amb un home savi sobre la interpretació de Thunder Road. Col·lisió. Ell diu que el Bruce va fins el porxo de la Mary per ficar-la dins del seu Chevy, dur-la de passeig a vagi a saber on i després robar-li un polvo qualsevol. Ja està. Per mi Thunder Road ha de ser, és, molt més que un desig sexual.

Thunder Road és la gran història d'amor i llibertat, de rock and roll. Per mi Thunder Road sempre ha significat la recerca, la recerca de quan un està eufòric i vol compartir aquella sensació immensa amb algú real. Mai he pensat que el Bruce i la Mary de Thunder Road anessin al llit la primera nit, ni la segona.

Condueixen junts a través del desert de la soledat i l'ofuscació, a través del no res d'un parell de joves atrapats als seus barris, perseguits per l'ombra del seu propi fracàs. El que busquen és la terra promesa i estic segur que per Bruce Springsteen -com per mi- l'essència de la terra promesa no es troba precisament en el que diuen els instints.

La recerca de la llibertat és el tema entorn al qual giren totes i cadascuna de les cançons del Born To Run, i Thunder Road, que obre l'àlbum, és la cançó que més clar ho deixa. La Mary de Thunder Road és la Mary de The River i de Mary's Place, també la de Maria's Bed. La Mary de Thunder Road és l'amor etern, també sexual, però no exclusivament. Hi ha molt més sentiment, una complexitat manifestament major en l'atracció vers la Mary que vers la Sandy o la Jackie de New York City Serenade. El propi Bruce li diu a la Sandy: love me tonight, 'cause I may never see you again. A Thunder Road no hi ha referència a cap possible final, perquè no és una cosa que en Bruce es plantegi quan puja al seu atrotinat cotxe per recórrer el camí fins el porxo de la Mary. Justament, la Mary ja n'ha conegut a molts d'aquests que només buscaven el goig d'una nit. Però el nostre heroi se'n desmarca de forma brillant: There were ghosts in the eyes of all the boys you sent away / They haunted this dusty beach road in the skeleton frames of burnt down Chevrolets / They scream your name at night in the streets / Your graduation gown lies in rags at their feet / But in the lonely cool before dawn / You hear their engines roarin' on / And when you get to the porch they're gone on the wind / So Mary climb in / This is a town full of loosers and I'm pullin' out of here to win. Ell no vol ser un altre perdedor que deixi escapar la Mary, ell la vol per sempre.

Evidentment, la Mary és una idealització, i en Bruce va haver de seguir buscant aquest amor etern molt més enllà. Però la Mary de Thunder Road és la woman I can call my friend de Better Days, és el somni que es persegueix durant tota una vida i que, al final, abraces amb tota la intensitat de la teva ànima, per no deixar-la escapar mai. Thunder Road parla de la recerca de la llibertat i de com l'home té la necessitat imperiosa de tenir algú al seu costat amb qui recórrer la carretera del tró que hi mena.

Hi ha un nexe indissoluble entre la llibertat i el Rock and Roll, i Thunder Road n'és l'oda per excel·lència, aquesta música gloriosa i eterna que mai mor en els nostres cors. El dia que Bruce Springsteen va sortir de casa i va anar a buscar la Mary, va decidir emprendre un camí de revolts i ombres, un camí molt més complicat que el camí cap al polvo amb la Jersey Girl de torn. No hi ha punt possible de comparació entre la dolça Mary o la meuca de For You, entre la preciosa Mary i la fresca de la Cynthia, entre la bonica Mary i l'esbojarrada Rosalita.

Thunder Road és la gran història d'amor i llibertat del Rock and Roll. I el Bruce i la Mary no follen, fan l'amor.

4 Comments:

Blogger Guillem Casas said...

Ara feia temps que no dèiem allò de: Brillant!!!!

I és clar que no és un polvo, i permet-me dir que la Sandy tampoc, jaja! Perquè no oblidem que a la Sandy el seu home la intenta convèncer, simplement li diu, estima'm aquesta nit per si no et puc tenir mai més (com a mínim t'hauré tingut un cop) però estima'm i jo et prometo que t'estimaré per sempre. Fugim, com sempre, d'aquest boardwalk, d'aquestes badlands, d'aquesta town full of losers...

En el fons, la Mary i la Sandy son la diferencia entre les noies que et prometen que s'abaixaran els jeans i les que t'acompanyaran a cegues en el teu camí per a algun dia... walk in the sun, 'cause tramps like us, baby we were born to run!

10/27/2008 10:06 p. m.  
Blogger Raül Alcón said...

D'acord, mestre. ;)

10/27/2008 10:34 p. m.  
Blogger Jordi Calveras said...

Ostres, noi, que inspirat. Molt bon escrit. Una pregunta, Terry, de la cançó "Backstreets" és un tio o una noia ? Em semble que no en diu el gènere i crec que en anglès Terry és tant un nom de noi com de noia. Molt probablement és una noia, ja que dormint a "sleeping in the abandoned beach house" "remember all the movies". Què opines ? (estic recordant la lletra de memòria, no ser si hi ha cap tros molt definitori).

10/28/2008 5:05 a. m.  
Blogger Jordi Coll said...

Exigeixo un escrit semblant sobre les lletres del Toby Keith.

10/28/2008 3:11 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home