Ja hi pot comptar

Déu n’hi do, el temps que feia que no escrivia. No els voldria enganyar, algunes vegades he pensat de tancar el meu bloc i demanar-li al Salvador que fes el propi amb la meva modesta finestreta a la casa gran del seu web. Al final, però, sempre em faig enrere i decideixo conservar els meus espais cibernètics. I és que, gaudint com gaudeixo observant com el que escric fa enrabiar a una colla de comentaristes de dubtosa solvència encefàlica, seria ben ruc de deixar de provocar-los. És veritat –o almenys ho és en el meu cas- tot allò que s’explica sovint que escriure ajuda a canalitzar sentiments, a ordenar el pensament i a sentir-se millor. Però si busqués només aquests resultats segurament no publicaria res, perquè tampoc em sembla que el que escric sigui de gaire qualitat. Publico, principalment, perquè m’interessa la reacció de la gent a les meves idees i, també, perquè gaudeixo observant com molts lectors, incapaços de comprendre alguna cosa més profunda que les instruccions d’un semàfor, les intenten refutar apel·lant a la procedència dels meus avis o al lloc on visc. És terriblement divertit observar l’analfabetisme funcional de la majoria. Em frego les mans pensant en la quantitat d’inútils que m’insultaran per escriure aquestes quatre ratlles i demostraran, de nou, que alguns cervells són equiparables en grandària a un cacahuet. Algú em va demanar fa uns dies que continués escrivint per a fer enrabiar tota aquesta corrua d’idiotes. Ja hi pot comptar. Gràcies.